I tot ha de recomençar.

A Catalunya toca recomposar l’esquerra. Cap a un partit de partits, una organització d’organitzacions, un col·lectiu de col·lectius,...La identitat dels col·lectius socials i polítics no es poden perdre en aquesta tasca de fer foc nou. Són patrimoni social. Ara ens cal la seva articulació, una formula d’organització nova, refrescant, oberta, transparent. En termes quàntics podríem dir líquida, en xarxa, estructurada entorn dels valors de l’esquerra de sempre i entorn a una idea de país, el nostre: Catalunya.

Tots ens necessitem, tots som imprescindibles Es tracta de tornar-nos a il·lusionar i fer-nos creure que és possible convertir en majoria política el que avui és majoria social. Aquesta majoria de persones senzilles, treballadores que només volen viure felices amb l’esforç del seu treball. Lluny dels sectarismes corporatius, de conceptes de lideratge caducs.

Estem a l’era digital que representa l’alba d’una nova era social. Econòmica i també política. Tots els conceptes s’han de refer: El propi d’organització, el de lideratge, el d’espai públic (no només les institucions) ... Fins i tot bona part dels conceptes polítics que avui separen a moltes organitzacions (independentisme, socialisme, socialdemocràcia, comunisme, ....)

Foc  Nou.

Recordant la pauta de sortida.

 PRIMER PUNT.

La reforma de la política. 

Avui, en l’era de la globalització i en el context de crisi que vivim, les bases que han suportat el model social, polític i econòmic del nostre sistema es troben en crisi, en procés de revisió, de reformes i de canvis.

La transició ja s’ha iniciat, però cap a on ? La resposta no és clara i el futur per tant és incert. La realitat s’expressa amb la seva complexitat i les organitzacions socials, polítiques i econòmiques han de ser capaces d’adaptar-se a aquesta nova realitat o deixaran de ser eines de referència pel compromís social. Això ja està començant a passar.

Les persones ens trobem amb una situació d’indefensió i d’incapacitat per poder influir o intervenir en tots aquests afers de canvis que tant  afecten a la nostra vida quotidiana. És en aquest sentit que a les organitzacions socials i polítiques els cal valentia i generositat per obrir-se a la ciutadania i iniciar un procés cap a la reforma de la política.

SEGON PUNT.

El subjecte del canvi: La persona.

Sobrades mostres de l’actualitat ens demostren a diari com els problemes globals esdevenen gairebé de forma immediata problemes locals, que afecten d’una manera directa a la vida de les persones, sigui en el terreny econòmic, ecològic o social.

Les persones esdevenim així testimonis indefensos d’una realitat que ens afecta i que no disposem de les eines organitzatives per poder-hi intervenir, perquè les estructures organitzatives de la política i de les institucions no es troben ajustades al nou ordre del funcionament del món.

En canvi, però les persones seguim sent els subjectes imprescindibles per a qualsevol canvi social. Amb la finalitat d’incentivar el capital humà en el compromís social i polític cal estructurar espais ben arrelats localment i ben connectats globalment.

TERCER PUNT

L’acció de proximitat com l’espai d’innovació en la reforma de la política.

Les persones, malgrat la connexió amb el món amb les tecnologies de la comunicació i la informació, vivim en entorns locals concrets, És en aquests espais, pobles i ciutats, on les persones ens relacionem i establim les bases de la nostra identitat com a comunitat. La nostra vida personal es troba ara i aquí. Els nostres problemes i les nostres esperances es concreten en un aquí i un ara.

Cal treballar per incentivar el compromís de les persones amb la nostra comunitat la solució als grans problemes globals passa pel nostre compromís en la intervenció local. El compromís de les persones amb la seva comunitat local, l’aportació de la seva energia, enforteix la comunitat i la converteix en un nus de la xarxa global.

Les persones d’ICV de Cerdanyola, que estem compromesos amb la llibertat i la democràcia volem ser útils a les nostres idees i com a col·lectiu polític del nostre municipi, oferir espais on el compromís social de les persones es pugui expressar de forma activa i eficaç, contribuint així a la democratització de la vida pública de la comunitat i innovant en l’acció política.

QUART PUNT

Un nou model d’organització local.

Qualsevol repte col·lectiu requereix d’una bona organització. Les formes organitzatives s’han d’adaptar als nous temps, utilitzar els nous recursos tecnològics i ajustar-se a la forma de vida de les persones. El model organitzatiu clàssic de la majoria d’organitzacions polítiques i socials esdevé poc operatiu i acaba sent poc democràtic.

Cal avançar en un model organitzatiu, obert, flexible i en xarxa, ampliant les formes de participació i d’implicació de les persones, cercant maneres de presa de decisions a partir de formules que permetin fer consultes,...

Des d’ICV de Cerdanyola hem iniciat un projecte de renovació de la nostra organització política a la ciutat que volem anar experimentant a partir de la nostra acció concreta, intentant promoure la participació a la xarxa de les persones que ens han manifestat el seu suport i anar ampliant a partir del compromís concret de cadascú.

CINQUÈ PUNT

La participació en un projecte públic, requereix l’assumpció d’un codi ètic.

El compromís personal en un projecte col·lectiu és una activitat necessària per a la societat, aquesta és una activitat noble pel que suposa d’aportació generosa d’una persona a la comunitat. Aquesta activitat però ha de garantir que els interessos personals estan totalment subordinats als interessos col·lectius i que la seva aportació no suposa beneficis de tipus lucratiu.

Des d’ICV hem acordat un codi ètic per a les persones que vulguin participar en la tasca de desenvolupar el projecte de ciutat de Cerdanyola. (annex)

SISÈ PUNT

El compromís personal vol acció i l’acció vol projecte.

El nostre projecte no vol ser un projecte electoral, vol ser un projecte de ciutat, concretat des de la participació activa de les persones i per a les persones que vivim a Cerdanyola. Vol ser un projecte viu, en la seva elaboració, gestió i seguiment. Un projecte que en part s’haurà de convertir en programa electoral i posteriorment de govern. Però és un full de ruta de treball al servei de la comunitat cerdanyolenca.

El projecte és la eina bàsica per promoure la participació de les persones en l’acció per a millorar i canviar la nostra comunitat. No hi pot haver compromís en l’acció sinó hi ha projecte.  ha de partir de valors concrets que orientin el treball de les propostes de gestió. En aquest sentit apostem per un municipi obert i acollidor, respectuós amb les diferències i les llibertats personals, vetlli per corregir les desigualtats socials i per la igualtats d’oportunitats, que garanteixi serveis de qualitat, ...

Des d’ICV partim del patrimoni de feina feta durant aquests anys, d’un full de ruta que és un bon punt de partida que volem analitzar amb més gent, actualitzar, madurar, enriquir, ...Perquè un projecte de ciutat sigui possible, ha de ser àmpliament compartit i il·lusionador, per això és imprescindible la participació i la complicitat de les persones.

SETÈ PUNT

Des de l’experiència un programa participatiu per un projecte estable de participació.

Els darrers anys de gestió d’ICV-EUiA a l’ajuntament han suposat un punt d’inflexió a la ciutat que representa un bon punt de partida per treballar el projecte de present i futur. S’ha fomentat la identitat com a ciutat, obres de millora de la qualitat de l’espai públic, incrementat serveis, s’ha planificat territorialment, s’han refet aliances amb d’altres institucions com la UAB, s’ha marcat un camí que cal analitzar, avaluar, corregir i continuar.

Aquesta feina s’ha de fer acompanyats de les persones de Cerdanyola que vulguin comprometre’s amb la seva comunitat i ser-ne protagonista del seu esdevenir. Cal per tant estructurar un procés participatiu. Un procés que té data d’inici 15 de desembre però no té data de finalització. Volem estructurar un procés viu, dinàmic, de permanent diagnosi, anàlisi i proposta, on hi participin les persones que de forma natural per la seva feina, afició, moment de la seva vida ja estan relacionades en el camp temàtic en concret.

Anem a estructurar un arbre temàtic que ens permeti anar dels àmbits més estructurals i estratègics, a les propostes més concretes i de detall. Dels macro-projectes als micro-projectes, vinculant i relacionat la feina per garantir-ne la coherència i la coordinació. Aquesta és una tasca tècnica i política molt important però del tot necessària si volem governar la ciutat amb la gent. Els debats es faran de forma presencial i en xarxa.

VUITÈ PUNT

Candidatura Oberta. La candidatura d’ICV-EUiA una candidatura de ciutat.

Estem disposats a incorporar a la nostra candidatura a persones independents que assumeixin el codi ètic i estiguin disposades a treballar en la direcció del projecte de ciutat. Aquesta candidatura serà sotmesa a consulta de la ciutadania perquè ordeni els noms, oferint així en votació popular una competència que en el nostre país està reservada a la direcció dels partits polítics. El seguiment i control d’aquest procés el farà una comissió de garanties totalment independent.

Les persones que tinguin que assumir responsabilitats públiques del projecte lògicament sorgiran  del lideratge natural del compromís de treball en tot aquest procés, a la vegada volem establir mesures d’aprofundiment democràtic en l’elecció de les persones.

Des d’aquesta perspectiva, el nostre candidat a l’alcaldia per a les properes eleccions municipals 2011 va ser sotmès a unes primàries obertes a la ciutat obtenint una participació que incrementava en prop de 500 persones als actuals adherits d’ICV, tenim un candidat que representa quelcom més que a la nostra coalició. Volem que la candidatura segueixi tenint aquest valor afegit, un valor de ciutat.

Cerdanyola del Vallès, novembre de 2010.  

Ara, què fa políticament el Toni Morral ?

Aquests dies, després d’haver fet arribar a ICV i a l’opinió pública, la meva opinió  sobre la situació municipal, molta gent em pregunta si he decidit tornar a l’activitat política, fins i tot ja pressuposen el que faré o deixaré de fer. És en aquest sentit que em veig amb la necessitat de fer alguns aclariments:

M’agrada la política per la seva gran dimensió humana. En la política s’hi concentra el bo i millor de les persones i també el més corrosiu. És la vida mateixa, és l’àgora de les comunitats, és l’espai que compartim, és allà on com a societat avancem o retrocedim. És l’espai que construeix comunitat. La política existeix des que hi ha civilització i deixarà d’existir quan desapareguem com espècie. A mi, participar en l’àgora pública aportant quelcom de mi i defensant els meus valors en fa sentir viu. Per això jo sóc polític (entre d’altres coses, és clar) i no m’avergonyeixo de dir-ho.

Què faré en un futur? no ho sé, però per principis, crec que no és bo repetir històries viscudes, hi ha moltes coses a fer a la vida com per anar repetint coses que ja has fet. Em sento molt satisfet de la meva activitat com alcalde de la meva ciutat i del llegat deixat en aquell període, però ara el meu interès polític està centrat en un altra objectiu, on en realitat dedico el poc temps lliure del qual ara disposo. Per tant el que sí puc aclarir és el meu present polític, Intentaré resumir-lo:

Amb modèstia i a poc a poc vull aportar una part del meu temps i de la meva experiència a la tasca de formació, recerca i innovació de l’acció política.  Les formes de fer la política han de canviar. La vida de les organitzacions polítiques ha d’adaptar-se al moment que vivim, ha de ser útil a la majoria, de fet, ha de ser propietat i patrimoni de la majoria, ha de tenir poder real, ha de ser molt més democràtica,....En definitiva l’activitat política i els partits s’han de repensar si volen  estar realment en mans del poble i al servei de la majoria. Aquest debat no només ha de ser del 15-M ha d’estar present també en el si dels partits convencionals. Potser haurem de construir quelcom nou? potser sí, però el debat s’ha d’obrir sense por i amb voluntat de compromís de canvi en l’acció.

A qui li interessa que qualli la idea que els polítics són tots uns corruptes? que els partits són un cau on s'hi troben les persones interessades només en els seus interessos personals ? ... Això interessa a la minoria de sempre, que volen seguir fent la seva política amb la màxima comoditat. A això jo m’hi vull revelar, ajudant a aportar el meu granet de sorra per dignificar la política, des d’allà on visc i d’on sóc: Cerdanyola i Catalunya. Però per això hem de començar a canviar algunes o moltes coses en la manera de fer política.

Treballant en això, és on ara em fa il·lusió estar i sembla que des d'ICV de Cerdanyola ho podré fer.

Cerdanyola mereix i necessita un govern fort.

Ja fa vuit mesos de la constitució del nou Ajuntament. Un període molt llarg, perquè no s’hagi produït cap acord de ningú amb ningú, entre els sis grups municipals amb representació al Ple municipal. Així, el nostre Ajuntament segueix sent governat només amb els 7 regidors del PSC, aquesta és una minoria esfereïdora per fer front als reptes derivats de la situació econòmica que vivim. Això no és bo per Cerdanyola, de cap de les maneres.

Cerdanyola necessita un govern fort. Tant la candidata Carme Carmona, com jo mateix, ho vam dir diverses vegades en la campanya electoral i jo molt abans; de fet la crisi del meu govern ja va ser provocada per aquest convenciment i la meva dimissió posterior per facilitar negociacions i pactes, també. Si era necessari aleshores, ara encara ho és més. La debilitat dels governs són un problema massa gran per a la ciutat.

Ja sé que no és fàcil, però és precisament en la gestió d’aquestes dificultats on es demostren els bons polítics. Ara, a Cerdanyola necessitem bons polítics. Que tinguin clar cap a on s’ha d’anar, amb qui i com. És a dir, que siguin capaços de trobar la fortalesa d’un programa i d’un projecte que posi per endavant els interessos col·lectius i deixi a banda els interessos de partit. No tingueu por al compromís, a la negociació i al pacte.

A les eleccions hi va haver una força guanyadora a qui li correspon fer de pal de paller. També hi ha una àmplia majoria de regidors amb sensibilitats d’esquerres. La lògica diu que és des d’aquí que s’ha de produir un Pacte per un Programa de Govern que permeti governar la ciutat amb estabilitat i, malgrat el moment, mirant amb optimisme el futur.

Vist el passat Ple de pressupostos crec que el PSC i ICV haurien de fer  un pas endavant i negociar un programa de govern, obert amb la mà estesa a d’altres partits disposats a defensar els interessos col·lectius del municipi, des de la lògica  d’un Projecte que jo us encoratjaria a definir.

Sense projecte no es pot anar enlloc i menys encara il·lusionar a ningú. A  la crisi se li ha de plantar cara des de  l’optimisme i la valentia per anar endavant.  Hi ha massa gent que pateix perquè al·ludim la responsabilitat de comprometre’ns a treballar a favor dels qui més ens necessiten.

Un govern feble és un govern a la defensiva de les polítiques dels altres i aquests altres  a Cerdanyola són la dreta més dura, avui són minoria, demà poden guanyar. Jo no en voldria ser responsable.

Antoni Morral

Les meves preguntes. (1)

La profunditat de la crisi i els avenços tecnològics dels darrers anys evidencien l’esgotament de l’actual sistema democràtic tal i com avui el coneixem i per tant les actuals formes de fer política. És a dir, el model d’organització de la política, avui, té importants mancances per a ser instruments útils per fer front als reptes que ens planteja el temps que vivim.

Hem començat un any ple d’incerteses i de mals auguris a tots els nivells. Són temps de canvis profunds. La transició ja ha començat. Les reformes són a tots els àmbits. Però algú sap dir cap a on anem ? Qui està pilotant l’orientació de l’esdevenir ? Llegint els fets només podem constatar que a Europa la ciutadania perd drets a una velocitat vertiginosa i la gran majoria cada dia som més pobres. El poder real, el que afecta a la nostra vida quotidiana, no es troba en mans del poble.

Són aquesta xarxa d’institucions grises, d’agències de qualificació, Fons monetari Internacional, BCE, G-20, ... entitats gens democràtiques que en nom d’aquest concepte indefinit del Mercat i el Capital dirigeixen el present i pauten el futur del planeta. Les persones amb les nostres organitzacions polítiques, sindicals i fins i tot les institucions gestores dels interessos públics, ens trobem totalment descapitalitzades de poder i indefenses davant la situació. La nova realitat global, social, tecnològica i econòmica ha fet caducar les actuals organitzacions polítiques, sindicals i també l’actual model institucional.

Davant d’això, com diu el poeta, hem de fer foc nou, hem d’obrir nous camins i donar com a benvingudes totes les dubtes. Hem de recuperar la política i fer-la útil a la majoria, sabedors que només tenim una cosa: La força de la gent.  Però per on començar ?, què fer ?. Aquestes són les meves preguntes. Posem-nos a contestar aquestes preguntes a través del compromís de l’acció en la vida.

Europa és el problema, Europa és la solució.

Fa temps, massa temps que estem submergits en la crisi i de moment la situació no millora, ans al contrari. No es veu el final, ni el com ni el quan vindrà el ressorgiment d’una nova situació que ens permeti recuperar la il·lusió i l’esperança.

El marc es troba en el sistema capitalista, en les conseqüències del liberalisme més desenfrenat, en els països anomenats occidents, en qui ha exercit l’imperi en la segona meitat del segle XX i l’epicentre és a Europa, el bressol de la democràcia. Ja són els propis gestors d’institucions capil·lars en el sistema, els qui reconeixen que la crisi és sistèmica.

En situacions com aquestes, ens calen polítics de debò, amb capacitat estadista, amb valentia per a plantejar nous horitzons i amb el suport organitzatiu suficient per emergir com a referència. Crec que ha de ser en el marc del moviment nou i refrescant arrelat a l’espai de proximitat, però amb ambició internacional.

Des del moviment 15-M se’n donen les condicions perquè sorgeixi un nou model organitzatiu, un nou concepte de lideratge polític,  propostes de reformes estructurals viables que apuntin cap a un canvi, avui possible i a més tant necessari. Amb la capacitat d’estructurar una alternativa política a la crisi, també l’epicentre és a Europa. És aquí des on pot sorgir aquest vent d’esperança.

Ens cal més Europa i un altra model d’Europa. Teixir una Europa dels ciutadans i dels pobles amb fortalesa identitària. L’Europa que tenim està massa depenent d’uns estats sense poder real davant el liberalisme econòmic, massa burocratitzada, poc eficient, amb uns lideratges condicionats a les seves realitats nacionals. Excessivament subordinada als poder financers. 

Em sento solidari amb la gent senzilla de Grècia, i amb tota la gent senzilla que pateix aquesta crisi i m’agradaria poder votar a un Parlament Europeu amb poder per elegir un executiu i m’agradaria, també, votar a un President de la Unió Europea. I m’agradaria veure la meva llengua i la meva identitat nacional respectada per un  nou marc constitucional europeu. Sí, el nou Estat d’Europa respectuosa amb els seus pobles i amb els seus ciutadans/nes.

Malauradament, avui això sembla utopia, però d’aquesta crisi en  sortirem amb  més Europa, amb menys Estats-Nació, amb més proximitat democràtica. Amb un procés constituent d’una nova Europa  mes unida i de tots.

L’elecció de François Ollande una lliçó de democràcia

El partit socialista francès ja té candidat a la presidència de la República: François Ollande, que ha estat elegit en un procés de primàries obertes al tots els ciutadans i ciutadanes de França, prèvia signatura d’una declaració de principis i pagant 1 € per tenir dret a vot.

No ha estat la direcció del partit, ni les Assemblees dels militants les que han elegit al candidat, sinó més de 2,7 milions de ciutadans francesos, que han volgut  participar en dues voltes per anar eliminant candidats i finalment elegir al que volen sigui president de la República francesa. Un autèntic exercici de democràcia participativa oberta a tothom.

Aquesta ha estat una lliçó i aquest és el camí. Avui ja és una urgència. Els partits han d’obrir-se de forma generosa a la ciutadania, perquè aquesta pugui participar en l’elecció de candidats i candidates i en el debat sobre les propostes polítiques.

El carrer està demanant més democràcia. En aquests darrers 30 anys tant a Catalunya com a Espanya, els partits han passat a ser de guardians a segrestadors de la democràcia. Ara és l’hora, abans no sigui massa tard, que els aparells dels partits assagin noves formes de participació política. Cal que els partits siguin valents si realment volen recuperar el lideratge social que estant perdent a marxes forçades.

El fons està en les formes. Cal predicar amb l’exemple si es vol ser creïble. A Cerdanyola durant les passades eleccions municipals vam practicar les llistes obertes, va ser un exemple de participació i una referència. Em complau veure que avui és el partit socialista francès que també va en aquesta direcció provocant  el debat en el si dels socialistes catalans. Una altra forma de fer política és possible i necessària si volem generar il·lusió. La política és cosa de tots