EL GOVERN I LA DEFENSA DE LA LLENGUA I L’ESCOLA CATALANA.

EL GOVERN I LA DEFENSA DE LA LLENGUA I L’ESCOLA CATALANA.

Soc dels qui crec, que si la correlació de forces ho permet, i ara mateix això és així, no hem de regalar la gestió del poder autonòmic  a l’adversari polític, és a dir a aquell que vol matar la legítima ambició nacional dels qui volem disposar de la plena sobirania per a construir el nostre futur.

Sabem que el combat per la independència no el tenim centrat només en la gestió del govern. És una eina més, que junt amb la dels partits, el Parlament, el Consell per la República i les entitats de la societat civil hem de saber complementar i compartir en el marc d’una estratègia comuna. Si disparem entre nosaltres la batalla la tenim perduda.

Quin és el paper de cadascú ?, i en aquest sentit, quin és el paper del govern ? i el llindar competencial acceptable de la seva gestió ?. Ha costat molt i molts anys guanyar petits espais de sobirania, perquè ara ens resignem a perdre’ls sense plantar cara.

Hi ha llindars que no podem deixar que siguin traspassats, llindars d’espais conquerits  amb molta lluita i sacrifici i amb grans consensos de país. En aquests llindars el govern s’ha de mantenir contundent, cercar els acords polítics al Parlament i fer valdre la política i la democràcia com a murs de contenció davant les resolucions del TSJC. El govern, també fa política !! ans al contrari acabarem sent l’extensió administrativa d’un Estat que vol acabar amb la nostra identitat. I això és tant pervers que esdevé inacceptable.

També soc dels qui crec que el poder s’ha d’articular de baix a dalt, respectant el principi de subsidiarietat i el legítim dret a defensar les sobiranies nacionals des d’una lògica republicana, de poder popular. Aquesta és la xarxa que ens toca construir, que és la manera com els catalans hem sabut defensar els nostres drets, amb el poder de la gent i de la societat civil organitzada. Això és el que precisament  l’aparell de l’Estat vol evitar imposant el poder centralitzat i els tribunals de vigilants autoritzats per utilitzar la repressió com a eina per atemorir.  No pot ser que el TSJC dictamini el criteris sobre el model d’escola catalana i defensa de la Llengua. No ho hem de permetre.

Si acceptem que el recorregut en la defensa de la llengua és exclusivament jurídic i conseqüentment la Generalitat és part de l’aparell administratiu de l’Estat, el Conseller té raó, no s’hi pot fer més i estarem perduts. Però si acceptem que la defensa de la Llengua no és una qüestió jurídica sinó fonamentalment política no ens podem posar a les mans de l’Estat que vol uniformar lingüísticament reprimint les llengües minoritàries. El govern ha d’assumir la responsabilitat política protegint el sistema i els seus servidors, mestres i educadors perquè facin la seva feina sense amenaces jurídiques. Perquè aquesta és una qüestió més política que jurídica avalada per tractats internacionals en defensa de les minories.  

El govern ha de ser una eina útil a la gent i al projecte nacional, un espai de gestió per construir projecte de país des del marc competencial existent i donar resposta a les grans necessitats que en aquests moments de canvis i de crisi tenim. Podríem dir que el govern és un espai de resistència de trinxera necessària. I per tant també de defensa de les competències conquerides, totes, però sobretot aquelles que ens hi va la vida com a nació. En aquest sentit, la llengua és sagrada. I des del Govern hem d’estar al davant protegint el nostre sistema d’escola catalana.!

Toni Morral.