dissabte, 6 de juny de 2020

QUÈ EN QUEDA DE L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ?


Fa un any i mig que es va celebrar el Congrés constituent de la Crida Nacional per la República. L’objectiu principal de l’Associació era el de reconstruir la unitat política viscuda l’1 d’octubre del 2017, fer-ho de forma dialogada amb les parts de l’independentisme, de forma transversal, cercant l’estratègia més adient per mantenir viu l’objectiu i adaptar-lo a les circumstàncies del moment que vivim.  
 
Aquest ha estat un any d’intensitat electoral, dues eleccions generals, europees i municipals. Des del primer moment la Crida vam constatar que la dinàmica partidària s’imposava i vam decidir mantenir-nos al marge, no dificultar el recorregut dels partits independentistes i dedicar-nos a organitzar l’Associació i preparar-la pel futur com un espai polític que vol mantenir els fets de l’1 d’octubre com un mandat polític.

Per això la Crida ha basat els seus principis identitaris en els valors que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre: La unitat, la transversalitat ideològica i la cooperació desinteressada com a únic camí per a fer possible un Estat independent en forma de República. Això ens obliga a innovar en l’acció de la política fent compatibles elements que per la política convencional són fronteres orgàniques. 

La Crida no va néixer com alternativa als partits independentistes, sinó com un espai de confluència, de paraigües, de trobada. Com espai d’unitat,  que a diferència d’altres entitats socials com l’ANC no descarta la possibilitat de ser opció electoral, sempre des de la suma de persones i la complicitat dels partits polítics independentistes.

Després d’aquest any i mig, i vista la rivalitat partidària entre els partits independentistes, des de la Crida se’ns obre una reflexió estratègica de primera magnitud  la qual hem d’abordar en el procés de debat de la nostra Assemblea Nacional d’enguany. 

Quin ha de ser el paper de la Crida com a organització política (avui en forma d’Associació) que vol mantenir viu el mandat de l’1 d’octubre com a objectiu polític ? Com podem irrompre en un context  on s’imposa una rivalitat partidària brutal entre els partits independentistes ? Com podem convertir la frustració i desengany per part de tots els qui vam creure en el referèndum de l’1 d’octubre en l’esperança que malgrat la rivalitat partidària de l’independentisme l’objectiu de l’1 d’octubre encara és possible ? 

A més aquest context es produeix en un moment on la repressió no ha cessat, on tenim presos polítics, exiliats i la maquinària judicial del poder de l’Estat es manté intacte amb el govern més d’esquerres que ha tingut espanya. La repressió no cessa. 

I ara, amb una crisi social i econòmica com mai ha vist la nostra generació el moment ens exigeix el millor de tot el país per fer-hi front i sortir-ne reforçats. 

És el moment. L’1’octubre és més vàlid que mai. La unitat imprescindible. Sabem que no la podem buscar en les cúpules dels partits, sinó amb la gent, la suma de persones que encara mantinguin ferma la seva determinació. És hora de reconstruir un projecte polític que tingui dos eixos principals: Sobirania i Economia.

Ens cal la màxima sobirania. La crisi del COVID19 ho ha posat de relleu, només des de la proximitat, des de la fortalesa de la cooperació de la gent, des dels valors propis d’una comunitat que se sent nació, gestionant els nostres recursos des de les ambicions legítimes d’un país que se sent capaç de sortir-se’n amb la seva manera de fer. Ho diuen els experts, ho demostra la política comparada, els Estats petits tenen més capacitats de sortir-se’n de situacions com la que avui patim. Necessitem tota la sobirania per explorar sistemes de governança des del capital humà del nostre país.

També ens cal posar tota la nostra capacitat econòmica al servei de construcció d’un futur que volem molt diferent per afrontar les exigències del moment històric que ens toca viure, per impulsar els canvis de fons que ens toca fer, amb capacitat per desenvolupar les reformes estructurals necessàries que situïn l’economia al servei de les persones, dels reptes ecològics, de l’eficiència de l’administració, d’impuls a les empreses, a la ciència, al talent, ... 

És un bon moment per apostar per nosaltres mateixos, per la nostra capacitat, ens cal recuperar la unitat de lluita i compromís col·lectiu per fer possible la màxima sobirania i tota la nostra capacitat econòmica al servei del país. Això és el que vam votar l’1 d’octubre.
Que en queda d’aquella victòria ? Nosaltres, els qui ho vam fer possible i encara ho veiem possible. Considero que la Crida Nacional per la República pot ajudar a reconstruir aquella unitat que ens va fer guanyar a l’Estat.

Aquest ha de ser l’objectiu de l’Assemblea Nacional que hem de convocar properament i respondre’ns a la pregunta si hem de seguir sumant per fent possible una candidatura a les eleccions catalanes que de forma nítida plantegi amb claredat l’estratègia per fer viable el que vam votar l’1 d’octubre.

Toni Morral Berenguer
Secretari General de la Crida.

Cap comentari:

Publica un comentari