Fa un any i mig que
es va celebrar el Congrés constituent de la Crida Nacional per la República.
L’objectiu principal de l’Associació era el de reconstruir la unitat política
viscuda l’1 d’octubre del 2017, fer-ho de forma dialogada amb les parts de
l’independentisme, de forma transversal, cercant l’estratègia més adient per
mantenir viu l’objectiu i adaptar-lo a les circumstàncies del moment que
vivim.
Aquest ha estat un
any d’intensitat electoral, dues eleccions generals, europees i municipals. Des
del primer moment la Crida vam constatar que la dinàmica partidària s’imposava
i vam decidir mantenir-nos al marge, no dificultar el recorregut dels partits
independentistes i dedicar-nos a organitzar l’Associació i preparar-la pel
futur com un espai polític que vol mantenir els fets de l’1 d’octubre com un
mandat polític.
Per això la Crida ha basat
els seus principis identitaris en els valors que van fer possible el referèndum
de l’1 d’octubre: La unitat, la transversalitat ideològica i la cooperació
desinteressada com a únic camí per a fer possible un Estat independent en forma
de República. Això ens obliga a innovar en l’acció de la política fent
compatibles elements que per la política convencional són fronteres orgàniques.
La Crida no va néixer
com alternativa als partits independentistes, sinó com un espai de confluència,
de paraigües, de trobada. Com espai d’unitat, que a diferència d’altres entitats socials com
l’ANC no descarta la possibilitat de ser opció electoral, sempre des de la suma
de persones i la complicitat dels partits polítics independentistes.
Després d’aquest any
i mig, i vista la rivalitat partidària entre els partits independentistes, des
de la Crida se’ns obre una reflexió estratègica de primera magnitud la qual hem d’abordar en el procés de debat
de la nostra Assemblea Nacional d’enguany.
Quin ha de ser el
paper de la Crida com a organització política (avui en forma d’Associació) que
vol mantenir viu el mandat de l’1 d’octubre com a objectiu polític ? Com podem
irrompre en un context on s’imposa una
rivalitat partidària brutal entre els partits independentistes ? Com podem
convertir la frustració i desengany per part de tots els qui vam creure en el
referèndum de l’1 d’octubre en l’esperança que malgrat la rivalitat partidària
de l’independentisme l’objectiu de l’1 d’octubre encara és possible ?
A més aquest context
es produeix en un moment on la repressió no ha cessat, on tenim presos
polítics, exiliats i la maquinària judicial del poder de l’Estat es manté
intacte amb el govern més d’esquerres que ha tingut espanya. La repressió no
cessa.
I ara, amb una crisi
social i econòmica com mai ha vist la nostra generació el moment ens exigeix el
millor de tot el país per fer-hi front i sortir-ne reforçats.
És el moment.
L’1’octubre és més vàlid que mai. La unitat imprescindible. Sabem que no la
podem buscar en les cúpules dels partits, sinó amb la gent, la suma de persones
que encara mantinguin ferma la seva determinació. És hora de reconstruir un
projecte polític que tingui dos eixos principals: Sobirania i Economia.
Ens cal la màxima sobirania. La
crisi del COVID19 ho ha posat de relleu, només des de la proximitat, des de la
fortalesa de la cooperació de la gent, des dels valors propis d’una comunitat que
se sent nació, gestionant els nostres recursos des de les ambicions legítimes
d’un país que se sent capaç de sortir-se’n amb la seva manera de fer. Ho diuen
els experts, ho demostra la política comparada, els Estats petits tenen més
capacitats de sortir-se’n de situacions com la que avui patim. Necessitem tota
la sobirania per explorar sistemes de governança des del capital humà del
nostre país.
També ens cal posar
tota la nostra capacitat econòmica al
servei de construcció d’un futur que volem molt diferent per afrontar les exigències
del moment històric que ens toca viure, per impulsar els canvis de fons que ens
toca fer, amb capacitat per desenvolupar les reformes estructurals necessàries
que situïn l’economia al servei de les persones, dels reptes ecològics, de
l’eficiència de l’administració, d’impuls a les empreses, a la ciència, al
talent, ...
És un bon moment per
apostar per nosaltres mateixos, per la nostra capacitat, ens cal recuperar la
unitat de lluita i compromís col·lectiu per fer possible la màxima sobirania i
tota la nostra capacitat econòmica al servei del país. Això és el que vam votar
l’1 d’octubre.
Que en queda
d’aquella victòria ? Nosaltres, els qui ho vam fer possible i encara ho veiem
possible. Considero que la Crida Nacional per la República pot ajudar a
reconstruir aquella unitat que ens va fer guanyar a l’Estat.
Aquest ha de ser
l’objectiu de l’Assemblea Nacional que hem de convocar properament i
respondre’ns a la pregunta si hem de seguir sumant per fent possible una
candidatura a les eleccions catalanes que de forma nítida plantegi amb claredat
l’estratègia per fer viable el que vam votar l’1 d’octubre.
Toni Morral Berenguer
Secretari General de la Crida.
