UNA NIT D’HAVANERES

La lluna era plena i la nit increïblement serena, la platja de gom a gom de gent jove tombada a la sorra i de gent gran, confortablement asseguda, en les seves cadires plegables. Alguns amb un got de plàstic a la mà, amb una mica de licor cremat. Sí, ahir era nit d’havaneres a l’Escala.

L’atmosfera tenia un punt de màgia: forasters mirant encuriosits, infants banyant-se a la platja, petites embarcacions prop de la costa plenes de gent a bord i amb els llums encesos que semblaven guirlandes a la mar, ... La música ho embolcallava tot.

 Aquelles cançons amb veus masculines, acompanyades de la melodia d’un acordió i del punteig fi de la guitarra eren cançons  amb una barreja de nostàlgia, picardia i també sentit patriòtic.  Tot plegat convertia aquell paratge natural en un espai de gran intensitat humana on la cultura i els sentiments s’unien en un espai i uns moments únics.

Els organitzadors van atendre tots els detalls, el so era perfecte des de tot arreu, els qui estaven més allunyats gaudien de la visió d’una pantalla gegant i van convenir acabar la vetllada amb els quatre grups d’havaneres que van actuar. Ara, tots junts a l’escenari, cantant les cançons més tradicionals, “La vella Lola” i “El meu avi”.   Finalment van finalitzar amb el cant dels Segadors, tothom es va posar dret i amb perceptible sentiment, com una sola persona entonaven la lletra de l’himne nacional.

De camí cap a casa, parant orella, en mig de la riuada de la gent, que en aquella hora de matinada es desplegava cap als seus domicilis, sento la veu d’una joveneta que rondava els divuit anys a dir:  - Ostres m’he emocionat !.  

Certament, la gent marxava emocionada, com si hagués participat d’un ritual capaç d’alimentar una ànima col·lectiva, cadascú conscient que amb la seva presencia hi va contribuir activament. La sinceritat espontània d’aquella joveneta connectava amb el sentiment col·lectiu.

No hi pot haver lliçó més útil que la que es viu a flor de pell: Un poble, per ser més poble, necessita emocionar-se,  saber vibrar i compartir moments com aquests, on la cultura abriga l’alè comunitari unint generacions joves i grans i a gent diversa.

Aquells que volen convertir la cultura en un producte de luxe, malgrat incrementin l’IVA del consum cultural no se’n sortiran, perquè nosaltres sabem que la cultura del poble es troba en l’ànima de la gent i que els nostres poetes, cantants, músics i artistes  saben que connectant amb aquesta ànima col·lectiva la seva força esdevé imbatible i amb ells el poble, també esdevé imbatible.

Només va ser una nit d’havaneres però, ahir a la nit, a la platja de l’Escala hi  va haver molt més.

L’Escala, 3 d’agost de 2012