Un esmorzar casolà,
una passejada per un camí ombrívol enmig de pins, alzines i el càntic dels
ocells, caminant en direcció a una cala de la Costa Brava , una mica
de sol, un bany amb aigua clara, transparent i de temperatura tonificant. El
temps sembla enganyosament aturat, però és així com m’agrada. La serenor del
cos esdevé harmònica amb la serenor de l’entorn natural, com si fóssim una
mateixa cosa. Francament, una sensació sensacional i extraordinària.
El cos em demana
aliment i a pas lent m’endinso al bosc, trec l’entrepà, la cantimplora de la
bossa i tranquil·lament, amb la mirada perduda, menjo i posteriorment quedo
endormiscat a l’ombra dels pins, gaudint d’una lleu brisa marina.
La tarda sembla ben
entrada, me n‘entorno a la platja, trec la meva novel·la, la història em
captiva passo fulls amb desfici, de cop, el so de les ones del mar i el sol em
conviden a capbussar-me. Sento que el dia està caient i convé anar cap a casa.
Poc a poc, passejant sense tenir al cap enlloc arribo a casa, a la casa
d’aquests dies d’estiu, és clar.
Faig una ullada a la
premsa del dia a través d’internet. Les notícies més destacades són la medalla
de plata aconseguida per la nedadora Mireia Belmonte a les olimpíades de
Londres i les declaracions del president
del govern Mariano Rajoy, anunciant-nos més retallades per a l’any 2013 i 2014
i que no descarta demanar el rescat a Europa. És a dir ens anuncia unes expectatives
d’un futur força negre pel nostre país.
Penso amb el
contrast del dia que he passat, un dia extraordinari sense res més
extraordinari, que, només, el contacte tranquil amb la natura i la cultura i
per altra banda l’estrès del moment social, polític i econòmic que vivim.
No pot ser, hi ha
d’haver un entremig, ens urgeix construir de bell nou una alternativa que doni
valor a la ciència a la cultura i a la natura. Que parteixi de formes
d’organització profundament democràtiques, del principi de la igualtat
d’oportunitats i de la distribució equitativa de la riquesa.
Durant tots aquests
anys de liberalisme sense aturador ens han volgut enganyar i col·lectivament
hem caigut en el seu parany, acceptant els seus diners per tenir el que ens
deien que havíem de tenir, ens han volgut fer creure que el valor a la vida es
trobava en els seus productes i així hem estat servidors per alimentar les
seves riqueses i ara volen que siguem els seus esclaus per incrementar-les.
Diem prou !!, teixim la nostra xarxa social, de persones
que estem disposades a treballar sí, però per viure tots i totes amb dignitat, allunyats de
les seves trampes i construint una altra manera de viure i d’entendre la vida
diferent.
Els nostres valors
són uns altres.
L’Escala, 4 d’agost
de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada