dijous, 13 de gener del 2011

Any nou, nous propòsits

Cada dia és únic, la vida no té marxa enrere, el temps passa i no torna. Val la pena viure’l, si es pot de forma intensa. A mi m’agrada que, a més tingui un sentit, que el teu camí vagi a parar a algun lloc. Enguany en aquest camí incorporo un hàbit nou.

Després de les festes de Nadal, any nou i Reis, començo aquest blog, amb la intenció de fer-me el propòsit d’escriure regularment. Seleccionant allò que per a mi té importància, sigui projecte, sigui vivència, sigui l’espurna d’un moment carregat d’intensitat,...

Bé, començaré per presentar alguns apunts personals.

A mi sempre m’ha agradat comprometre’m amb la vida, amb el meu entorn, allà on visc, on em relaciono, l’espai on em sento connectat amb la gent que conec i que estimo, l’espai que em vincula amb el meu passat.

Avui tinc 53 anys, vaig néixer aquí a Cerdanyola, a casa, al passeig de la riera. A tocar del Riu Sec. Sóc el gran de sis germans, el meu pare va fer de paleta i la meva mare mestressa de casa. De petit vaig anar viure a casa els meus avis a la botiga l’Estrella de l’Avinguda Catalunya, per allò que a casa érem masses. La meva vida sempre ha estat vinculada al meu poble.
Com més gran sóc més inquietud tinc per aprendre, em sedueix saber coses noves i alhora m’angoixa veure com tot va tant de pressa. M’agrada llegir, conversar, caminar, interrogar-me sobre aquestes qüestions transcendents que sempre han interrogat a la humanitat: Qui som, que fem aquí, cap a on anem,...

M’agrada molt estar amb la meva família, gaudir de la companyia de la meva dona, la Gemma, les meves filles la Laia, l’Olga i la Queralt, dels meus pares i dels meus germans.

Quan era jove i mentre estudiava vaig fer de paleta,  de cambrer, d’oficinista. Quan vaig acabar el magisteri vaig treballar de mestre, després en la regidoria de cultura de l’ajuntament de  Sabadell i posteriorment a la d’Educació. Amb el meu germà ens vam embolicar en crear la residència universitària de Can Feliu del Cantó. 

A mi M’agrada el tracte amb la gent i involucrar-me en projectes. Jo necessito tenir un projecte. Sempre he estat vinculat amb entitats i associacions que m’han portat a la política. La política m’ha permès engegar molts projectes, treballar amb gent, compartir valors, formar-me com a persona. M’agrada el compromís polític i treballar amb les persones.

Dins el meu poble de projectes n’hi ha tants !! tots són possibles, només cal compartir-los i engegar-los. Així, amb algun projecte entre mans em sento útil quan comença el dia i vaig fent el meu camí.

En aquest blog aniré explicant el projecte que en aquests moments em té connectat, el qual comparteixo amb un bon grup de persones del meu poble: 

Iniciem un procés valent i innovador.
Volem que les persones
siguin les protagonistes d'un canvi
en les formes de governar Cerdanyola.

5 comentaris:

  1. Bienvenido al mundo bloguero. Seguiré con atención tus escritos que nos prometes regularmente.

    ResponElimina
  2. Toni,
    estic molt contenta de q tinguis el teu blog !!
    finalment !
    endavant ! el futur està x escriure !

    ResponElimina
  3. molta sort en aquest mon!!

    i felicitats per l'inici, pero em sobra una mica l'eslogan final que ho desnaturalitza tot una mica..

    ResponElimina
  4. Benvingut al món dels i les blocaires.
    Ara només dir-te "constància"

    ResponElimina