dilluns, 10 de gener del 2011

ANY NOU, NOUS PROPÒSITS Cada dia és únic, la vida no té marxa enrere, el temps passa i no torna. Val la pena viure’l, si es pot de forma intensa. Avui, després de les festes de Nadal, any nou i Reis, començo aquest blog, amb la intenció de fer-me el propòsit d’incorporar un hàbit nou: Escriure regularment. Seleccionant allò que em té connectat a la vida. És a dir allò que per a mi té importància pel meu projecte vital. Sigui projecte, sigui vivència, sigui l’espurna d’un moment carregat d’intensitat,... Bé, començaré per presentar alguns apunts personals A mi m’agrada comprometre’m amb la vida, amb el meu entorn, allà on visc, on em relaciono, l’espai on em sento connectat, amb la gent que conec i que estimo, l’espai que em vincula amb el meu passat. tinc 53 anys, com més gran sóc més inquietud tinc per aprendre, em sedueix saber coses noves i alhora m’angoixa veure com tot va tant de pressa. Cada dia és únic, la vida no té marxa enrere, el temps passa i no M’agrada llegir, conversar, caminar, interrogar-me sobre aquestes qüestions transcendents que sempre han interrogat a la humanitat: Qui som, que fem aquí, cap a on anem,... M’agrada comprometre’m amb la cultura de la Pau, de la Llibertat, de la Igualtat d’oportunitats, de la Justícia Social. Crec amb la persona i amb la comunitat, aquest espai on compartim i ens relacionem, per això sóc un defensor dels drets i dels deures personals i col•lectius. Penso que cal donar força a la dimensió pública. El meu poble és Cerdanyola, el meu país Catalunya, però alhora em sento ciutadà d’un planeta cada dia més petit i més interrelacionat, això em sedueix enormement pels horitzons que obre. M’agrada compartir idees i inquietuds amb persones per poder treballar junts. M’agrada molt estar amb la meva família, gaudir de la companyia de la meva dona, la Gemma, les meves filles la Laia, l’Olga i la Queralt, dels meus pares i dels meus germans. Quan era jove i mentre estudiava vaig fer de paleta, de cambrer, d’oficinista. Quan vaig acabar el magisteri vaig treballar de mestre, després en la regidoria de cultura de l’ajuntament de Sabadell i posteriorment a la d’Educació. Amb el meu germà ens vam embolicar en crear la residència universitària de Can Feliu del Cantó. A mi M’agrada el tracte amb la gent i involucrar-me en projectes. Jo necessito tenir un projecte. La política m’ha permès engegar molts projectes, treballar amb gent, compartir valors, formar-me com a persona. M’agrada el compromís polític. Dins el meu poble de projectes n’hi ha tants !! tots són possibles, només cal compartir-los i engegar-los. Així, amb algun projecte entre mans em sento útil quan comença el dia. En aquest blog aniré explicant el projecte que en aquests moments em té connectat, el qual comparteixo amb un bon grup de persones del meu poble: Cerdanyola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada