dijous, 8 d’abril de 2021

 

EN MIG DEL DESCONCERT, UNA BONA NOTÍCIA.

En mig de tant desconcert, crisi i desorientació ... apareix una notícia encoratjadora i molt positiva que afecta de ple al nostre municipi de Cerdanyola.

Ha estat precisament la llum del Sincrotró, que s’eleva com un far, gran metàfora aquesta, que il·lumina el nostre municipi com el territori més adient per a ubicar-hi les instal·lacions de fabricació i recerca de materials que han de servir per a la fabricació de bateries dels vehicles elèctrics que finalment Volkswagen va decidir fer a Martorell.

Així, Cerdanyola, finalment es pot destacar com el municipi punter i pol de recerca de referencia internacional. Aquesta és una de les prioritats en el destí dels Fons Europeus per crear les condicions d’impuls a la nova indústria vinculada a la sostenibilitat, la transició energètica, i la cerca de nous materials .

Els Recursos europeus que la Crisi del covid19 ens aporta poden ser, probablement, l’empenta que faltava per fer realitat el projecte que des de fa anys, amb molt d’esforç i teixint complicitats, a Cerdanyola hem anat sembrant: La construcció del Sincrotró, la urbanització del Parc de l’Alba, la ubicació d’instal·lacions científiques de la UAB han fet del nostre municipi un entorn apropiat perquè albergui un Parc industrial de darrera generació, d’innovació i de recerca aplicada que sigui de referència internacional i vist amb bons ulls per invertir bona part dels recursos europeus.

Aquests projectes es potenciaran amb la conversió del Sincrotró Alba II i el projecte Astip (acrónim d’Alba Science, Technology and Innovation Park), com a grans promotors i candidats a obtenir els fons Next Generation, que alhora promouran altres projectes de recerca a l’entorn vinculats a la cerca de materials de magatzem i transport d’energia.

Els pagesos ho saben molt bé, si no es sembra no és cull i treballant la terra amb paciència i perseverança finalment els fruits arriben. A Cerdanyola hem estat pacientment sembrant,  ara esperem que la notícia es faci realitat i veiem com a Cerdanyola es generen llocs de treball, inversió industrial i plegats vetllem perquè alhora esdevingui un entorn urbà de qualitat.

Els temps difícils que ens ha tocat viure mereixen també, alguna bona notícia i aquesta sens dubte és molt bona !

dissabte, 6 de juny de 2020

QUÈ EN QUEDA DE L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ?


Fa un any i mig que es va celebrar el Congrés constituent de la Crida Nacional per la República. L’objectiu principal de l’Associació era el de reconstruir la unitat política viscuda l’1 d’octubre del 2017, fer-ho de forma dialogada amb les parts de l’independentisme, de forma transversal, cercant l’estratègia més adient per mantenir viu l’objectiu i adaptar-lo a les circumstàncies del moment que vivim.  
 
Aquest ha estat un any d’intensitat electoral, dues eleccions generals, europees i municipals. Des del primer moment la Crida vam constatar que la dinàmica partidària s’imposava i vam decidir mantenir-nos al marge, no dificultar el recorregut dels partits independentistes i dedicar-nos a organitzar l’Associació i preparar-la pel futur com un espai polític que vol mantenir els fets de l’1 d’octubre com un mandat polític.

Per això la Crida ha basat els seus principis identitaris en els valors que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre: La unitat, la transversalitat ideològica i la cooperació desinteressada com a únic camí per a fer possible un Estat independent en forma de República. Això ens obliga a innovar en l’acció de la política fent compatibles elements que per la política convencional són fronteres orgàniques. 

La Crida no va néixer com alternativa als partits independentistes, sinó com un espai de confluència, de paraigües, de trobada. Com espai d’unitat,  que a diferència d’altres entitats socials com l’ANC no descarta la possibilitat de ser opció electoral, sempre des de la suma de persones i la complicitat dels partits polítics independentistes.

Després d’aquest any i mig, i vista la rivalitat partidària entre els partits independentistes, des de la Crida se’ns obre una reflexió estratègica de primera magnitud  la qual hem d’abordar en el procés de debat de la nostra Assemblea Nacional d’enguany. 

Quin ha de ser el paper de la Crida com a organització política (avui en forma d’Associació) que vol mantenir viu el mandat de l’1 d’octubre com a objectiu polític ? Com podem irrompre en un context  on s’imposa una rivalitat partidària brutal entre els partits independentistes ? Com podem convertir la frustració i desengany per part de tots els qui vam creure en el referèndum de l’1 d’octubre en l’esperança que malgrat la rivalitat partidària de l’independentisme l’objectiu de l’1 d’octubre encara és possible ? 

A més aquest context es produeix en un moment on la repressió no ha cessat, on tenim presos polítics, exiliats i la maquinària judicial del poder de l’Estat es manté intacte amb el govern més d’esquerres que ha tingut espanya. La repressió no cessa. 

I ara, amb una crisi social i econòmica com mai ha vist la nostra generació el moment ens exigeix el millor de tot el país per fer-hi front i sortir-ne reforçats. 

És el moment. L’1’octubre és més vàlid que mai. La unitat imprescindible. Sabem que no la podem buscar en les cúpules dels partits, sinó amb la gent, la suma de persones que encara mantinguin ferma la seva determinació. És hora de reconstruir un projecte polític que tingui dos eixos principals: Sobirania i Economia.

Ens cal la màxima sobirania. La crisi del COVID19 ho ha posat de relleu, només des de la proximitat, des de la fortalesa de la cooperació de la gent, des dels valors propis d’una comunitat que se sent nació, gestionant els nostres recursos des de les ambicions legítimes d’un país que se sent capaç de sortir-se’n amb la seva manera de fer. Ho diuen els experts, ho demostra la política comparada, els Estats petits tenen més capacitats de sortir-se’n de situacions com la que avui patim. Necessitem tota la sobirania per explorar sistemes de governança des del capital humà del nostre país.

També ens cal posar tota la nostra capacitat econòmica al servei de construcció d’un futur que volem molt diferent per afrontar les exigències del moment històric que ens toca viure, per impulsar els canvis de fons que ens toca fer, amb capacitat per desenvolupar les reformes estructurals necessàries que situïn l’economia al servei de les persones, dels reptes ecològics, de l’eficiència de l’administració, d’impuls a les empreses, a la ciència, al talent, ... 

És un bon moment per apostar per nosaltres mateixos, per la nostra capacitat, ens cal recuperar la unitat de lluita i compromís col·lectiu per fer possible la màxima sobirania i tota la nostra capacitat econòmica al servei del país. Això és el que vam votar l’1 d’octubre.
Que en queda d’aquella victòria ? Nosaltres, els qui ho vam fer possible i encara ho veiem possible. Considero que la Crida Nacional per la República pot ajudar a reconstruir aquella unitat que ens va fer guanyar a l’Estat.

Aquest ha de ser l’objectiu de l’Assemblea Nacional que hem de convocar properament i respondre’ns a la pregunta si hem de seguir sumant per fent possible una candidatura a les eleccions catalanes que de forma nítida plantegi amb claredat l’estratègia per fer viable el que vam votar l’1 d’octubre.

Toni Morral Berenguer
Secretari General de la Crida.

diumenge, 15 de març de 2020

EL CORONAVIRUS, TAMBÉ ARMA POLÍTICA D'ESTAT.


Les paraules d'ahir de Pedro Sánchez són aclaridores: Recentralització, Unitat d’Espanya i exèrcit… Signes d'un règim.

En canvi, referent al confinament i les mesures contra el coronavirus, podem anar a la perruqueria, a passejar el gos, a comprar el diari al quiosc (vistes les portades d'alguns diaris d’avui s’entén), a treballar amb normalitat, Madrid resta oberta, … i cap concreció de mesures econòmiques .… Vaja, aprofitarem el coronavirus per aplicar un 155 en tota regla.

En una situació de crisi de pandèmia com la que patim les actituds autoritàries són estèrils i absurdes. Si no fos per la gravetat de la crisi, la compareixença del President Pedro Sánchez es podria qualificar de caricaturesca. Afirmacions com les que el virus no entén de partits, d'ideologies i de territoris és ridícula i dir que junts hem de guanyar el virus és una afirmació, tan obvia que no diu res, pròpia d’una  persona més preocupada per investir-se de  patriotisme espanyol que de servidor eficaç en la resolució de la crisi del coronavirus que patim. La unitat soc jo. En la seva compareixença no havia ni un gest que fes pensar que el govern era de coalició, on era la sensibilitat de Podemos? Totalment inexistents. 

Dir que el coronavirus no entén de territori és una afirmació clarament política:

És clar que el virus entén de territori ! o sinó perquè demanem el confinament al domicili, o al municipi, com per exemple el d’Igualada o  el  d’una regió com per exemple la de Wuan de la Xina…o el tancament de fronteres d'alguns països del Nord d'Europa? el control del territori i l'aïllament del contagi és una de les claus més importants per controlar l’expansió del contagi. 

Les claus de la gestió són proximitat i cooperació, eficàcia i lideratge, gestió propera i coneixement precís de la situació. Propostes entenedores i útils. Això a Catalunya només ho pot garantir el govern de la Generalitat titular de competències i coneixedor de la realitat propera a la gent del país. Del govern de l’Estat necessitem ajuda econòmica per garantir  suport als sectors més afectats, que són els socialment els més vulnerables. 

El govern de la Generalitat ha de prendre el control del territori (no necessitem l'exèrcit) i seguir mantenint el lideratge polític de la crisi. Ho farem per garantir l’eficàcia, però també per respecte al marc competencial i per voluntat de ser sobirans en la resolució dels nostre conflictes. 

Ara és l’hora de mantenir la confiança amb la nostra gent, amb els nostres serveis i amb el sistema de gestió del nostre govern. I per part dels ciutadans ens toca ser diligents amb el compliment de les mesures que se’ns demanin. De moment quedem-nos a casa. 

La crisi passarà i la lliçó serà apresa: Una vegada més l’Estat espanyol no creu en el seu propi sistema descentralitzador vol uniformitat, centralització i matar les identitats nacionals que el componen. Davant això només ens resta seguir treballant per guanyar la plena sobirania i la independència política per dignitat, per justícia, però sobretot per eficàcia en la gestió dels reptes que els temps que vivim ens depara. La crisi del coronavirus n’és una prova i de fet molt aclaridora. 

Toni Morral

dimecres, 16 de gener de 2019

El meu adéu a l’amic i camarada José Angulo.


Alt, robust, de mirada penetrant i mans endurides. La seva presència imposava, però encara imposava més la convicció amb que defensava els seus principis, la seva intel·ligència natural i la lleialtat amb els “seus”: treballadors, pobres i miserables. Així era l’amic José Angulo, un lluitador amb una ferma convicció de classe. Com ell deia: Sóc un comunista.

Aquest passat 14 de gener José Angulo ens ha deixat de forma discreta però gens desapercebuda pels qui l’hem conegut i tractat. José Angulo engrandeix un buit que, amb d’altres com Saturnino Barrial formen part d’una generació  d’homes i dones que no ens podem permetre deixar a l’oblit, necessitem viva la memòria de les seves vides de  compromís,  sacrifici i lluita per  la conquesta de drets i llibertats. Avui, malauradament, constatem amb cruesa  que la lluita no s’acaba mai i l’exemple de vides com la de José Angulo són una guia, un mapa per on transitar,  ells han estat guerrers de conquestes socials, lluitadors pels drets humans, vides de compromís, de persecució, de presó, ...

José Angulo va venir a parar a Cerdanyola fugint de la gana i la misèria, sense res més que les seves mans per obrir-se pas a la vida, va ser un líder sindical de la construcció en les obres de la Universitat Autònoma, un militant comunista de CCOO, del PSUC i del PCC. L’Angulo com la majoria de la seva generació, en el nostre país, no va poder estudiar però gaudia d’una intuïció, astúcia, intel·ligència i capacitat de treball extraordinària.

He tingut el privilegi d’haver estat company de viatge polític de l’Angulo. Mentre vaig ser regidor i alcalde de Cerdanyola venia a acompanyar-nos en els Plens Municipals, a la sortida del Ple sempre em feia en privat el seu breu comentari que per a mi era com una lliçó esperada. A vegades elogiosa, a vegada de dura crítica. Sempre l’encertava, quin gran observador, quin gran mestre ha estat  per a mi.

Amic José Angulo, et trobarem a faltar. Descansa en pau, la tens ben guanyada.

Toni Morral


dimarts, 26 de juny de 2018


Per un moviment republicà unitari i inclusiu
Estem en un moment històric amb moltes semblances al que vam començar a viure ara fa deu anys. El descrèdit i el consegüent allunyament de la política de partits per part de la majoria de gent va fer que sorgissin múltiples propostes des de la societat civil. Algunes es van transformar en nous partits –la majoria dels quals no han arribat als nostres dies– i d’altres van acabar confluint en el que va acabar sent l’ANC, la gran protagonista del procés d’independència que estem vivint.

Hi ha una creixent pressió social favorable a la formulació de candidatures unitàries del sobiranisme davant el repte de les eleccions municipals i europees de l'any que ve. No és un fet nou. Ha estat una constant durant tot el Procés que bona part del sobiranisme cregués que l’opció de presentar una sola cara que agrupés tot el vot independentista a les diferents opcions electorals era la millor manera de tenir una majoria clara al Parlament.

L’experiència de Junts pel Sí en va ser una mostra reeixida, i la de Junts per Catalunya, tot i no ser unitària, aconseguint la majoria dins del bloc independentista, va reafirmar també aquesta tendència.

Però no és una visió unànime, ni molt menys. Des d’ERC i bona part de l’espectre de l’esquerra es té la percepció que un lideratge d’aquest espai amb pactes amplis que poguessin incloure els comuns, o fins i tot el PSC, i marginant el PDECat, ampliaria la base social i aconseguiria majories més àmplies per al sobiranisme. És possible que amb coalicions d’aquest tipus, fetes per dalt, entre sigles de partit, es poguessin obtenir bons resultats i fins i tot una majoria per governar, tot i que nosaltres ho veiem difícil. El que no creiem de cap de les maneres és que aquest govern servís per avançar cap a la consecució de la República. Més aviat suposaria un retrocés i un retorn a la cleda autonomista i el reforçament del règim del 78. Cal cercar majories inclusives, basades en valors transversals compartits per una majoria social, al marge d’etiquetatges de dreta/esquerra.

D'altra banda, Junts pel Sí i Junts per Catalunya han significat avenços importants, però insuficients, amb una imatge que els ha perjudicat: ser la crossa i el refugi d’un PDECat en davallada.

Tenim una societat plural i diversa que darrerament no només s’expressa de manera menys disciplinada a les diferents visions aportades pels partits, sinó que és cada cop més crítica, més lliure i més desacomplexada. És un dels fenòmens que ha generat el procés independentista i també el 15-M. Es reclamen solucions a nous reptes als quals els partits actuals es veuen incapaços de respondre i van apareixent nous consensos transversals que no responen a la lògica partidista, encara que de moment tampoc aporten visions ni estratègies globals.

Dins el món de les esquerres, el primer partit a trencar-se pel Procés va ser el PSC, del qual la major part del sector catalanista va desertar. A ICV començava a produir-se el mateix fenomen, aturat en un primer moment per la seva integració als comuns però als quals han acabat per contagiar les seves contradiccions i la pròpia crisi interna.

També a Convergència, després dels casos de corrupció, amb la seva aposta decidida per la independència i la posterior conversió en PDECat han anat perdent els seus referents neoliberals més clars i desdibuixant els seus pilars ideològics.

I a ERC, els centenars d’esmenes presentades al Congrés, alternatives a la ponència oficial, també posen de manifest la pèrdua de les unanimitats i les coincidències transversals amb militàncies d’altres formacions.

La solució per “ampliar la majoria social” i, de retruc, aconseguir millors resultats electorals, potser no és continuar en llistes separades, encara que les omplim d’independents, ni tampoc projectar pactes excloents sostinguts en la vella confrontació dreta-esquerra.

No podem seguir amb un moviment sobiranista cada cop més dispers, descoordinat i desconfiat envers el paper dels partits propis. Com més triguem a reaccionar, més oportunitats anirem perdent pel camí i més costarà recuperar la iniciativa política. La propera possibilitat ens la trobem en les convocatòries electorals a les municipals i europees de l’any que ve. No la podem desaprofitar. Cal fer un salt endavant significatiu i això no ho aconseguirem copiant velles fórmules ja massa desgastades.

¿Per què no reconeixem d’una vegada l’existència d’aquests grans consensos que no passen només per la voluntat d’aconseguir plegats una república independent, sinó també perquè la seva consecució suposi la construcció d’una societat més justa, més ètica i transparent, equitativa, mediambientalment sostenible, més igualitària i més democràtica?

És possible i necessari configurar un gran moviment republicà que doni resposta a aquests consensos i que, impulsant processos participatius com el Congrés Catalunya i Futur i, posteriorment, el Procés Constituent, pugui ser el gresol on es vagin configurant aquestes grans propostes consensuades de construcció de la República Catalana. Ja arribarà el moment en què els partits, velles o noves formacions, concretin les dissensions i defineixin alternatives més pròpies.

Hauria de ser un moviment molt inclusiu, plural i transparent en el debat, on hi poguessin participar gent de partits, d’entitats de la societat civil, persones a títol individual i amb maneres de pensar molt diverses, des de l’espai més independentista fins a les seves fronteres sobiranistes, des de l’esquerra alternativa fins al centredreta republicà, l’ecologisme, el feminisme i el moviment LGTBI, els moviments socials i el Tercer Sector. Amb un objectiu: aconseguir majories molt àmplies, socials i electorals, amb estratègies compartides per fer possible la consecució de la República Catalana com a eina de transformació i construcció d’un nou país, des de la cohesió social. Seria un moviment que aconseguiria inequívoques majories electorals i una unitat d’acció imparable al carrer.

Caldria demanar als partits polítics la màxima col·laboració i emplaçar-los a participar en un projecte que, segurament, ens donarà la força i la cohesió per assolir l’objectiu comú. Pot ser la seva última oportunitat per no acabar sent igualment desbordats o condemnats a la irrellevància en un futur no gaire llunyà.

*Article firmat per Alícia Casals, Dolors Feliu, Enric de Vilalta, Eudald Carbonell, Ferran Mascarell, Guillem López, Ignasi Faura, Jaume Marfany, Joan Carles Roca, Joan Contijoch, Joan Guarch, Jordi Manyà, Josep Ferrer, Josep Lluís Fernàndez, Josep Pinyol, Josep Viana, Miquel Strubell, Mireia Juanola, Pere Oriol Costa, Pere Pugès, Rosa Maria Quintana, Rosa Maria Dumenjó, Toni Morral, Víctor Cucurull i Virgili Delgado.