dijous, 20 de juliol del 2023

JUNTS, EL VALOR D'UN TESTIMONI NECESSARI

La deriva conservadora de l’Estat se’ns presenta avui esfereïdora, amb la força de l’ona ultradretana que prové dels països veïns de la nostra Europa i en un context geopolític de guerres amb flaire de globals, en un món on creixen les desigualtats, la pobresa severa, la immigració massiva i desesperada, jugant-se la vida cercant esperança per una vida millor i amb l’evidència d’un canvi climàtic que canviarà aspectes essencials de la nostra forma de vida.

Aquest escenari ja no és especulació pel que ens arriba a través dels mitjans, ho vivim en la proximitat dels nostres carrers, places, pobles i ciutats.

Catalunya és un país majoritàriament progressista, innovador i combatiu. La  nostra identitat s’ha anat conformant en el temps a partir de la diversitat, econòmicament hem estat a la avantguarda dels processos històrics de canvi, en la revolució industrial, en la renovació pedagògica, ... avui estem fent un gran esforç per ser capdavanters en la recerca científica, tecnològica ... Tenim un tarannà republicà profundament democràtic.  Avui amb enormes dificultats per fer camí amb un Estat que ens veu com una amenaça és més palesa la necessitat de tenir les capacitats d’un Estat propi per a donar respostes als nous reptes socials, econòmics i ecològics.

El diumenge anem a votar per constituir les Corts Espanyoles. En aquestes eleccions Catalunya no pot aspirar a tenir el lideratge polític de l’Estat i menys encara la presidència del govern que se la disputen el PP o el PSOE amb el suport dels seus corresponents partits satèl·lits.

Ja fa dies que ha començat la campanya electoral i el debat de model d’Estat i d’alternativa a l’ona conservadora que s’apropa ha estat inexistent. L’esquerra espanyola ha dimitit  des de fa temps  a ser referent d’alternativa. No hi ha discurs alternatiu a la Monarquia, la República és al calaix de la història. No hi ha alternativa a l’uniformisme identitari, el reconeixent de l’Estat plurinacional és al calaix de la història, no hi ha cultura democràtica, la separació de poders resulta ser selectiva i discriminatòria, i també és al calaix de la història ... i el franquisme treu el cap sense una oposició frontal als seus postulats. Tots no són iguals, certament hi ha matisos, però no hi ha alternativa.

El dret a l’autodeterminació, l’amnistia, el reconeixement nacional de Catalunya, la separació de poders global i no selectiu, la República, .... són només en l’imaginari d’un catalanisme que davant la impotència en aquestes eleccions només pot respondre amb un vot massiu d’afirmació al canvi i a la necessitat d’alternativa.

El vot a Junts per Catalunya va en aquesta direcció. Alguns diran que és testimonial, però esdevé la força d’un testimoni necessari i compromès davant la inexistència d’alternativa.

Toni Morral.

Candidat al Senat per Junts.

diumenge, 12 de desembre del 2021

EL GOVERN I LA DEFENSA DE LA LLENGUA I L’ESCOLA CATALANA.

EL GOVERN I LA DEFENSA DE LA LLENGUA I L’ESCOLA CATALANA.

Soc dels qui crec, que si la correlació de forces ho permet, i ara mateix això és així, no hem de regalar la gestió del poder autonòmic  a l’adversari polític, és a dir a aquell que vol matar la legítima ambició nacional dels qui volem disposar de la plena sobirania per a construir el nostre futur.

Sabem que el combat per la independència no el tenim centrat només en la gestió del govern. És una eina més, que junt amb la dels partits, el Parlament, el Consell per la República i les entitats de la societat civil hem de saber complementar i compartir en el marc d’una estratègia comuna. Si disparem entre nosaltres la batalla la tenim perduda.

Quin és el paper de cadascú ?, i en aquest sentit, quin és el paper del govern ? i el llindar competencial acceptable de la seva gestió ?. Ha costat molt i molts anys guanyar petits espais de sobirania, perquè ara ens resignem a perdre’ls sense plantar cara.

Hi ha llindars que no podem deixar que siguin traspassats, llindars d’espais conquerits  amb molta lluita i sacrifici i amb grans consensos de país. En aquests llindars el govern s’ha de mantenir contundent, cercar els acords polítics al Parlament i fer valdre la política i la democràcia com a murs de contenció davant les resolucions del TSJC. El govern, també fa política !! ans al contrari acabarem sent l’extensió administrativa d’un Estat que vol acabar amb la nostra identitat. I això és tant pervers que esdevé inacceptable.

També soc dels qui crec que el poder s’ha d’articular de baix a dalt, respectant el principi de subsidiarietat i el legítim dret a defensar les sobiranies nacionals des d’una lògica republicana, de poder popular. Aquesta és la xarxa que ens toca construir, que és la manera com els catalans hem sabut defensar els nostres drets, amb el poder de la gent i de la societat civil organitzada. Això és el que precisament  l’aparell de l’Estat vol evitar imposant el poder centralitzat i els tribunals de vigilants autoritzats per utilitzar la repressió com a eina per atemorir.  No pot ser que el TSJC dictamini el criteris sobre el model d’escola catalana i defensa de la Llengua. No ho hem de permetre.

Si acceptem que el recorregut en la defensa de la llengua és exclusivament jurídic i conseqüentment la Generalitat és part de l’aparell administratiu de l’Estat, el Conseller té raó, no s’hi pot fer més i estarem perduts. Però si acceptem que la defensa de la Llengua no és una qüestió jurídica sinó fonamentalment política no ens podem posar a les mans de l’Estat que vol uniformar lingüísticament reprimint les llengües minoritàries. El govern ha d’assumir la responsabilitat política protegint el sistema i els seus servidors, mestres i educadors perquè facin la seva feina sense amenaces jurídiques. Perquè aquesta és una qüestió més política que jurídica avalada per tractats internacionals en defensa de les minories.  

El govern ha de ser una eina útil a la gent i al projecte nacional, un espai de gestió per construir projecte de país des del marc competencial existent i donar resposta a les grans necessitats que en aquests moments de canvis i de crisi tenim. Podríem dir que el govern és un espai de resistència de trinxera necessària. I per tant també de defensa de les competències conquerides, totes, però sobretot aquelles que ens hi va la vida com a nació. En aquest sentit, la llengua és sagrada. I des del Govern hem d’estar al davant protegint el nostre sistema d’escola catalana.!

Toni Morral.

 

 

dijous, 8 d’abril del 2021

EN MIG DEL DESCONCERT, UNA BONA NOTÍCIA.

En mig de tant desconcert, crisi i desorientació ... apareix una notícia encoratjadora i molt positiva que afecta de ple al nostre municipi de Cerdanyola.

Ha estat precisament la llum del Sincrotró, que s’eleva com un far, gran metàfora aquesta, que il·lumina el nostre municipi com el territori més adient per a ubicar-hi les instal·lacions de fabricació i recerca de materials que han de servir per a la fabricació de bateries dels vehicles elèctrics que finalment Volkswagen va decidir fer a Martorell.

Així, Cerdanyola, finalment es pot destacar com el municipi punter i pol de recerca de referencia internacional. Aquesta és una de les prioritats en el destí dels Fons Europeus per crear les condicions d’impuls a la nova indústria vinculada a la sostenibilitat, la transició energètica, i la cerca de nous materials .

Els Recursos europeus que la Crisi del covid19 ens aporta poden ser, probablement, l’empenta que faltava per fer realitat el projecte que des de fa anys, amb molt d’esforç i teixint complicitats, a Cerdanyola hem anat sembrant: La construcció del Sincrotró, la urbanització del Parc de l’Alba, la ubicació d’instal·lacions científiques de la UAB han fet del nostre municipi un entorn apropiat perquè albergui un Parc industrial de darrera generació, d’innovació i de recerca aplicada que sigui de referència internacional i vist amb bons ulls per invertir bona part dels recursos europeus.

Aquests projectes es potenciaran amb la conversió del Sincrotró Alba II i el projecte Astip (acrónim d’Alba Science, Technology and Innovation Park), com a grans promotors i candidats a obtenir els fons Next Generation, que alhora promouran altres projectes de recerca a l’entorn vinculats a la cerca de materials de magatzem i transport d’energia.

Els pagesos ho saben molt bé, si no es sembra no és cull i treballant la terra amb paciència i perseverança finalment els fruits arriben. A Cerdanyola hem estat pacientment sembrant,  ara esperem que la notícia es faci realitat i veiem com a Cerdanyola es generen llocs de treball, inversió industrial i plegats vetllem perquè alhora esdevingui un entorn urbà de qualitat.

Els temps difícils que ens ha tocat viure mereixen també, alguna bona notícia i aquesta sens dubte és molt bona !

dissabte, 6 de juny del 2020

QUÈ EN QUEDA DE L’1 D’OCTUBRE DEL 2017 ?


Fa un any i mig que es va celebrar el Congrés constituent de la Crida Nacional per la República. L’objectiu principal de l’Associació era el de reconstruir la unitat política viscuda l’1 d’octubre del 2017, fer-ho de forma dialogada amb les parts de l’independentisme, de forma transversal, cercant l’estratègia més adient per mantenir viu l’objectiu i adaptar-lo a les circumstàncies del moment que vivim.  
 
Aquest ha estat un any d’intensitat electoral, dues eleccions generals, europees i municipals. Des del primer moment la Crida vam constatar que la dinàmica partidària s’imposava i vam decidir mantenir-nos al marge, no dificultar el recorregut dels partits independentistes i dedicar-nos a organitzar l’Associació i preparar-la pel futur com un espai polític que vol mantenir els fets de l’1 d’octubre com un mandat polític.

Per això la Crida ha basat els seus principis identitaris en els valors que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre: La unitat, la transversalitat ideològica i la cooperació desinteressada com a únic camí per a fer possible un Estat independent en forma de República. Això ens obliga a innovar en l’acció de la política fent compatibles elements que per la política convencional són fronteres orgàniques. 

La Crida no va néixer com alternativa als partits independentistes, sinó com un espai de confluència, de paraigües, de trobada. Com espai d’unitat,  que a diferència d’altres entitats socials com l’ANC no descarta la possibilitat de ser opció electoral, sempre des de la suma de persones i la complicitat dels partits polítics independentistes.

Després d’aquest any i mig, i vista la rivalitat partidària entre els partits independentistes, des de la Crida se’ns obre una reflexió estratègica de primera magnitud  la qual hem d’abordar en el procés de debat de la nostra Assemblea Nacional d’enguany. 

Quin ha de ser el paper de la Crida com a organització política (avui en forma d’Associació) que vol mantenir viu el mandat de l’1 d’octubre com a objectiu polític ? Com podem irrompre en un context  on s’imposa una rivalitat partidària brutal entre els partits independentistes ? Com podem convertir la frustració i desengany per part de tots els qui vam creure en el referèndum de l’1 d’octubre en l’esperança que malgrat la rivalitat partidària de l’independentisme l’objectiu de l’1 d’octubre encara és possible ? 

A més aquest context es produeix en un moment on la repressió no ha cessat, on tenim presos polítics, exiliats i la maquinària judicial del poder de l’Estat es manté intacte amb el govern més d’esquerres que ha tingut espanya. La repressió no cessa. 

I ara, amb una crisi social i econòmica com mai ha vist la nostra generació el moment ens exigeix el millor de tot el país per fer-hi front i sortir-ne reforçats. 

És el moment. L’1’octubre és més vàlid que mai. La unitat imprescindible. Sabem que no la podem buscar en les cúpules dels partits, sinó amb la gent, la suma de persones que encara mantinguin ferma la seva determinació. És hora de reconstruir un projecte polític que tingui dos eixos principals: Sobirania i Economia.

Ens cal la màxima sobirania. La crisi del COVID19 ho ha posat de relleu, només des de la proximitat, des de la fortalesa de la cooperació de la gent, des dels valors propis d’una comunitat que se sent nació, gestionant els nostres recursos des de les ambicions legítimes d’un país que se sent capaç de sortir-se’n amb la seva manera de fer. Ho diuen els experts, ho demostra la política comparada, els Estats petits tenen més capacitats de sortir-se’n de situacions com la que avui patim. Necessitem tota la sobirania per explorar sistemes de governança des del capital humà del nostre país.

També ens cal posar tota la nostra capacitat econòmica al servei de construcció d’un futur que volem molt diferent per afrontar les exigències del moment històric que ens toca viure, per impulsar els canvis de fons que ens toca fer, amb capacitat per desenvolupar les reformes estructurals necessàries que situïn l’economia al servei de les persones, dels reptes ecològics, de l’eficiència de l’administració, d’impuls a les empreses, a la ciència, al talent, ... 

És un bon moment per apostar per nosaltres mateixos, per la nostra capacitat, ens cal recuperar la unitat de lluita i compromís col·lectiu per fer possible la màxima sobirania i tota la nostra capacitat econòmica al servei del país. Això és el que vam votar l’1 d’octubre.
Que en queda d’aquella victòria ? Nosaltres, els qui ho vam fer possible i encara ho veiem possible. Considero que la Crida Nacional per la República pot ajudar a reconstruir aquella unitat que ens va fer guanyar a l’Estat.

Aquest ha de ser l’objectiu de l’Assemblea Nacional que hem de convocar properament i respondre’ns a la pregunta si hem de seguir sumant per fent possible una candidatura a les eleccions catalanes que de forma nítida plantegi amb claredat l’estratègia per fer viable el que vam votar l’1 d’octubre.

Toni Morral Berenguer
Secretari General de la Crida.

diumenge, 15 de març del 2020

EL CORONAVIRUS, TAMBÉ ARMA POLÍTICA D'ESTAT.


Les paraules d'ahir de Pedro Sánchez són aclaridores: Recentralització, Unitat d’Espanya i exèrcit… Signes d'un règim.

En canvi, referent al confinament i les mesures contra el coronavirus, podem anar a la perruqueria, a passejar el gos, a comprar el diari al quiosc (vistes les portades d'alguns diaris d’avui s’entén), a treballar amb normalitat, Madrid resta oberta, … i cap concreció de mesures econòmiques .… Vaja, aprofitarem el coronavirus per aplicar un 155 en tota regla.

En una situació de crisi de pandèmia com la que patim les actituds autoritàries són estèrils i absurdes. Si no fos per la gravetat de la crisi, la compareixença del President Pedro Sánchez es podria qualificar de caricaturesca. Afirmacions com les que el virus no entén de partits, d'ideologies i de territoris és ridícula i dir que junts hem de guanyar el virus és una afirmació, tan obvia que no diu res, pròpia d’una  persona més preocupada per investir-se de  patriotisme espanyol que de servidor eficaç en la resolució de la crisi del coronavirus que patim. La unitat soc jo. En la seva compareixença no havia ni un gest que fes pensar que el govern era de coalició, on era la sensibilitat de Podemos? Totalment inexistents. 

Dir que el coronavirus no entén de territori és una afirmació clarament política:

És clar que el virus entén de territori ! o sinó perquè demanem el confinament al domicili, o al municipi, com per exemple el d’Igualada o  el  d’una regió com per exemple la de Wuan de la Xina…o el tancament de fronteres d'alguns països del Nord d'Europa? el control del territori i l'aïllament del contagi és una de les claus més importants per controlar l’expansió del contagi. 

Les claus de la gestió són proximitat i cooperació, eficàcia i lideratge, gestió propera i coneixement precís de la situació. Propostes entenedores i útils. Això a Catalunya només ho pot garantir el govern de la Generalitat titular de competències i coneixedor de la realitat propera a la gent del país. Del govern de l’Estat necessitem ajuda econòmica per garantir  suport als sectors més afectats, que són els socialment els més vulnerables. 

El govern de la Generalitat ha de prendre el control del territori (no necessitem l'exèrcit) i seguir mantenint el lideratge polític de la crisi. Ho farem per garantir l’eficàcia, però també per respecte al marc competencial i per voluntat de ser sobirans en la resolució dels nostre conflictes. 

Ara és l’hora de mantenir la confiança amb la nostra gent, amb els nostres serveis i amb el sistema de gestió del nostre govern. I per part dels ciutadans ens toca ser diligents amb el compliment de les mesures que se’ns demanin. De moment quedem-nos a casa. 

La crisi passarà i la lliçó serà apresa: Una vegada més l’Estat espanyol no creu en el seu propi sistema descentralitzador vol uniformitat, centralització i matar les identitats nacionals que el componen. Davant això només ens resta seguir treballant per guanyar la plena sobirania i la independència política per dignitat, per justícia, però sobretot per eficàcia en la gestió dels reptes que els temps que vivim ens depara. La crisi del coronavirus n’és una prova i de fet molt aclaridora. 

Toni Morral