La deriva conservadora de l’Estat se’ns presenta avui esfereïdora, amb la força de l’ona ultradretana que prové dels països veïns de la nostra Europa i en un context geopolític de guerres amb flaire de globals, en un món on creixen les desigualtats, la pobresa severa, la immigració massiva i desesperada, jugant-se la vida cercant esperança per una vida millor i amb l’evidència d’un canvi climàtic que canviarà aspectes essencials de la nostra forma de vida.
Aquest escenari ja no és especulació pel que ens arriba a través dels mitjans, ho vivim en la proximitat dels nostres carrers, places, pobles i ciutats.
Catalunya és un país majoritàriament progressista, innovador i combatiu. La nostra identitat s’ha anat conformant en el temps a partir de la diversitat, econòmicament hem estat a la avantguarda dels processos històrics de canvi, en la revolució industrial, en la renovació pedagògica, ... avui estem fent un gran esforç per ser capdavanters en la recerca científica, tecnològica ... Tenim un tarannà republicà profundament democràtic. Avui amb enormes dificultats per fer camí amb un Estat que ens veu com una amenaça és més palesa la necessitat de tenir les capacitats d’un Estat propi per a donar respostes als nous reptes socials, econòmics i ecològics.
El diumenge anem a votar per constituir les Corts Espanyoles. En aquestes eleccions Catalunya no pot aspirar a tenir el lideratge polític de l’Estat i menys encara la presidència del govern que se la disputen el PP o el PSOE amb el suport dels seus corresponents partits satèl·lits.
Ja fa dies que ha començat la campanya electoral i el debat de model d’Estat i d’alternativa a l’ona conservadora que s’apropa ha estat inexistent. L’esquerra espanyola ha dimitit des de fa temps a ser referent d’alternativa. No hi ha discurs alternatiu a la Monarquia, la República és al calaix de la història. No hi ha alternativa a l’uniformisme identitari, el reconeixent de l’Estat plurinacional és al calaix de la història, no hi ha cultura democràtica, la separació de poders resulta ser selectiva i discriminatòria, i també és al calaix de la història ... i el franquisme treu el cap sense una oposició frontal als seus postulats. Tots no són iguals, certament hi ha matisos, però no hi ha alternativa.
El dret a l’autodeterminació, l’amnistia, el reconeixement nacional de Catalunya, la separació de poders global i no selectiu, la República, .... són només en l’imaginari d’un catalanisme que davant la impotència en aquestes eleccions només pot respondre amb un vot massiu d’afirmació al canvi i a la necessitat d’alternativa.
El vot a Junts per Catalunya va en aquesta direcció. Alguns diran que és testimonial, però esdevé la força d’un testimoni necessari i compromès davant la inexistència d’alternativa.
Toni Morral.
Candidat al Senat per Junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada