PER LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Estem indignats, sorpresos, decebuts, desorientats. Ens sentim sols, carregats de raó i de raons, però abandonats enmig de la tempesta. Malgrat la vulneració de les normes més bàsiques d’un Estat de dret i democràtic, amb una interpretació abusiva i clarament il·legal de l’article 155, amb una violència d’Estat que comença a manifestar-se en tota la seva cruesa, amb   l’empresonament injustificat dels nostres màxims representants polítics i civils, malgrat tot això o precisament gràcies a això, avui estem més a prop que mai de l’objectiu. Hi estem perquè avui ja som conscients de tot el que és capaç de fer aquest Estat, el que és imaginable i el que no ho és i, per tant, ja sabem contra què hem de lluitar i com.

Ara entenem l’autèntica dimensió de frases com “això ho hem començat la gent i la gent ho acabarem” o “el reconeixement internacional només vindrà quan ens haguem guanyat la independència”. Ara sabem que la nostra lluita no és només per nosaltres, és la lluita dels ciutadans del segle XXI per disposar d’unes noves eines per encarar els grans reptes que la humanitat tenim al davant. Els vells Estats ja no ens serveixen. Hem de crear-ne de nous, concebuts al servei de les persones i governats per les persones i per a les persones. 

Catalunya torna a ser el banc de proves que permeti la construcció del nou paradigma i l’Estat espanyol, el més feble entre els vells estats europeus, està servint per veure com es pot aturar una revolta popular, massiva, pacífica, democràtica. Avui, no estem vivint l’enfrontament entre Catalunya i Espanya, estem vivint la primera mostra de l’enfrontament entre un Estat i una part important dels seus ciutadans, d’aquells que ja no s’hi senten identificats i el volen substituir.

Hem arribat a nivells d’engany, opressió i humiliació que ja fan impossible refer el pacte d’Estat que va representar la Constitució de 1978. Avui, només és possible el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític sobirà i establir una negociació entre iguals. Ha estat el govern espanyol qui ha mostrat la seva feblesa i ens ha portat fins aquí. O aquest camí o la submissió. Arribats fins on som, la dignitat ens portarà a la victòria.

El reconeixement de la nostra sobirania l’hem de construir des de dins. Les institucions són vulnerables i el poder d’un Estat, per tocat i caduc que sigui, és suficient per sotmetre-les. En canvi, un poble unit i convençut de la seva força, no ho és. 

Aquest mateix Estat ens ha posat l’eina per demostrar la nostra força, la nostra unitat, la nostra determinació. Les eleccions del 21/12 han estat convocades il·legalment, ens temem que seran tant manipulades com els convingui, que falsejaran el cens si cal, que il·legalitzaran candidatures si no els agraden, que aplicaran la censura informativa quan els convingui si no en tenen prou amb l’autocensura que ja provoquen. Si, malgrat tot, veuen perillar el resultat, les desconvocaran sota qualsevol excusa, potser de desordre públic que ells mateixos generin. I, finalment, si els resultats no són els que volen i no els poden falsejar, s’atreviran a dir que no reconeixen els resultats perquè les eleccions no s’han produït en les mínimes condicions democràtiques exigibles. 

Però encara que sigui en aquestes condicions, hi hem d’anar i guanyar-les.

En la situació en la que ens trobem ara mateix, ja no es tracta de votar per la independència i la República catalana. Es tracta de votar per la democràcia a Catalunya i, com a resultat i aplicació d’aquesta democràcia avui segrestada, tornarem a restablir el govern legítim, a exigir la llibertat dels presos polítics, a construir el procés constituent i a exercir –i reclamar- la solidaritat internacional. 

Això és el que hem de guanyar el proper 21 de desembre.

Es tracta d’unes eleccions de caràcter excepcional que exigeixen actituds i respostes excepcionals. Si arribem fins al final, si s’acaben celebrant, el resultat ha de ser inequívoc i només ha d’admetre una lectura: el poble de Catalunya ha decidit viure en llibertat, en democràcia i concòrdia, sense intrumisions externes. 

És per això que totes les forces polítiques i socials favorables a la derogació immediata de l’article 155, a la retirada dels cossos policials repressius, a l’alliberament immediat dels presos polítics, a decidir lliurament el nostre futur col·lectiu començant el procés constituent i a col·laborar en la construcció d’un món molt més just i solidari, han de construir una única candidatura que tingui per objectiu assolir una àmplia majoria, de vots i escons, que retorni la normalitat a Catalunya, reinstaurant el poder legítim sorgit de les eleccions de 2015.

No és l’hora dels partits, és l’hora de la unitat, és l’hora de la generositat, de la intel·ligència col·lectiva i de l’autoprotecció. No podem anar dividits per posar les coses fàcils a l’adversari. Si hi ha d’haver una il·legalització que sigui a la candidatura d’unitat civil per la dignitat i la democràcia. Que sigui a la candidatura d’una bona part del país, de la majoria real. Llavors aquestes eleccions no seran democràtiques i la resposta de la societat catalana serà contundent i continuada, pacífica i tossuda, fins que caiguin tots els murs. O guanyem o guanyem!