El referèndum com a detonant.

El debat sobre el referèndum a Catalunya centra l’opinió i la confrontació política, judicial i mediàtica, i és lògic, perquè és el detonant d’un procés de canvi molt més profund, un procés constituent, d’inici de camí cap a un nou paradigma, tant per Catalunya com per a Espanya, i si m’apureu també per Europa. Catalunya és, una vegada més a la història, exploradora de futurs per donar millors respostes als reptes dels nous temps.

Sí, estem inevitablement en el llindar d’un procés constituent que, poc a poc o potser més de pressa del que podem socialment digerir, anem veient com es produeix, sense control de ningú en particular, empenyent-se pels fets i per la percepció de la gent, que pren consciència de la necessitat de deslligar-se d’estructures institucionals i polítiques que, tot i que semblaven inamovibles, evidencien cada cop, de forma més clara, la seva inutilitat per donar resposta als reptes dels nous temps, que són els temps d’avui.

I així, prenent consciència, el poble es va apoderant i també organitzant, convertint-se en agent de canvi.

Catalunya es troba tenallada per estructures i lògiques que no deixen desenvolupar el  potencial innovador i de canvi existent, en el divers i potent dinamisme social que té el país. És per això que el poble de Catalunya necessita exercir la sobirania. Avui, aquesta reivindicació no és una qüestió de caràcter nacionalista, és una  necessitat i un recurs positiu i imprescindible per ser motor de canvi,

Veiem i patim com emergeixen nous problemes, que afecten a la quotidianitat de les persones, derivats dels impactes de la tecnologia i la ciència, de la globalització de l’economia i la seva digitalització, dels moviments migratoris globals, de la nova acumulació de riquesa en pocs i la generalització creixent de la pobresa severa, de la pèrdua de drets socials, d’un mercat de treball cada cop més escàs i precari, d’un sistema energètic que malmet el planeta i fa canviar el clima, de la percepció creixent de vulnerabilitat en la seguretat...

La crisi, ja ningú posa en dubte que és sistèmica, i per tant requereix de reflexions globals (serien útils els manuals d’anàlisi marxista) i propostes que obrin camins nous i alternatius d’envergadura també sistèmica. Ens convé obrir el debat sobre el nou model de país en tots els àmbits, sense condicionants aliens a la nostra singularitat nacional.

Les eines d’intervenció de l’espai públic han de poder-se revisar per fer-les més eficients al servei de les persones, del bé comú i dels reptes de transformació. Com per exemple, el propi model institucional, el sistema de partits i les etiquetes ideològiques. Perquè els vells estats estan subordinats a lògiques que no controlen, els sistemes de representació política són limitadores de l’expressió popular i les fronteres de les etiquetes ideològiques responen a models superats.

La iniciativa de l’Associació Exigents està impulsant un procés de debat, de baix a dalt, transversal, sense condicionats partidistes i amb rigor científic sobre el model de país, un procés de debat obert i emmarcat en l’objectiu del Congrés Catalunya Futur, una iniciativa prou interessant per començar a dibuixar amb ambició un imaginari de país nou i innovador capaç de donar respostes als nous reptes socials, econòmics i ecològics.

El referèndum és el detonant i el tret de sortida. Som-hi !