IL·LEGALITZAR L’ANC ?

Diuen que aquest passat mes de març es va celebrar una reunió a Madrid amb representants dels diaris El Mundo, La Razón, ABC i El País. Diuen també, que en aquesta reunió estava convocat el Periódico, però va declinar anar-hi.  El motiu de la reunió era com afrontar mediàticament el procés iniciat a Catalunya i com tractar a l’organització que exerceix de motor d’aquest procés: l’ANC.

Posteriorment van començar a sortir editorials, notícies i rumors entorn a la possible il·legalització de l’ANC. Les connexions entre aquests diaris i els poders de l’Estat són molt reconeguts, per tant no resulta estrany  que s’hagi tramat una estratègia per debilitar la capacitat de l’ANC com a entitat que exerceix un paper de lideratge social i polític, amb una notable capacitat de mobilització en tot el procés, cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya i per la constitució d’un Estat propi i independent.

Amb la llei a la mà resulta molt difícil, per no dir impossible, la il·legalització de l’ANC.  És una entitat legalment constituïda, transparent i que fa gala del seu pacifisme, de la seva voluntat democràtica i del seu respecte a les diferències d’opinions i cultiva amb escrupolositat el valor inclusiu de la societat catalana. Però l’ANC ha connectat amb una anhel majoritari i amb una manera de ser del poble de Catalunya que li reconeix el lideratge. D’aquí la seva força, és la força de la gent. Amb aquests antecedents es fa molt difícil il·legalitzar l’ANC, probablement perjudicaria als propis impulsors de la il·legalització

Ara bé, l’ANC planteja amb clara radicalitat la defensa del dret a l’autodeterminació i a la independència de Catalunya. Objectiu aquest que xoca frontalment amb la concepció jacobina de l’Estat Espanyol i per tant és un desafiament a l’estatus quo que resulta inconcebible pels defensors de la unitat d’Espanya. D’aquí que es plantegin què fer amb l’ANC.

Si bé veig difícil la seva il·legalització considero molt probable una ofensiva mediàtica sembrant dubtes sobre la honorabilitat de l’entitat, intentant limitar el prestigi que s’ha guanyat i la seva capacitat de mobilització ciutadana. 

La força de la política és la força de la gent organitzada entorn a objectius i estratègies. Des d’aquesta perspectiva l’ANC té força política i per tant poder,  per la seva claredat en la defensa d’un objectiu i la definició d’un full de ruta públic aprovat en l’Assemblea de Tarragona per aconseguir-lo.

Aquests propers mesos seran capitals. El 9 de novembre és la data plantejada per la majoria dels diputats del Parlament de Catalunya per celebrar la consulta, la majoria del poble de Catalunya vol anar a votar i l’ANC està disposada a fer palesa aquesta voluntat al carrer el proper 11 de Setembre.  La gent pot fer irreversible aquesta voluntat malgrat els entrebancs jurídics i legals que es vulguin posar pel davant. La força la té la gent i els nostres adversaris ho saben. 

Ara ens trobem en campanya electoral. Les eleccions al Parlament Europeu estan convocades pel proper 25 de maig, aquest és un període on els partits s’hi juguen les seves quotes de poder institucional, no crec que els interessi que emergeixi aquest tema en el marc electoral, ans al contrari. Per tant és possible que la possible ofensiva mediàtica contra l’ANC comenci just després.

Però arriba tard, la força de l’entitat es veu reforçada cada vegada que hi ha un intent de desprestigiar-la, perquè la gent percep que l’ANC és l’únic que els queda per mantenir viva l’esperança per un futur millor.

Toni Morral i Berenguer