La dreta brinda submissió a les necessitats del capital. L’esquerra brinda submissió a les necessitats de les persones
Per fer polítiques adreçades a
les persones és necessari tenir espais de poder amb capacitat de normativitzar
la distribució equitativa de la riquesa
i afavorir la igualtat d’oportunitats. Aquests espais han estat i són
els Estats.
En els sistemes democràtics el
poder dels Estats està en mans de la ciutadania a través del sufragi
universal, mitjançant la convocatòria d’eleccions
democràtiques.
La globalització de l’economia,
d’aquests darrers anys, ha desmantellat als Estats del control del poder
econòmic passant a ser subjectes de les regles del mercat i del capital.
Els Estats s’han descapitalitzat
de poder i conseqüentment s’ha afeblit l’arquitectura política de la vella Europa
democràtica construïda des de la suma d’Estats amb una moneda única, que no
poden gestionar el seu valor, perquè aquesta competència es troba en mans del
BCE.
Així avui, el poder polític dels
Estats d’Europa es troba en mans dels mercats i del capital, generant una gran indefensió a les persones i
a les polítiques d’esquerres.
El model institucional de
l’Europa dels Estats-Nació coordinats entre si es troba immers en una profunda crisi pel seu
grau de dependència al capital. Aquesta
situació ens situa molt lluny de l’ Europa Social desitjada.
Amb aquest escenari la
desconfiança amb les institucions per part de la ciutadania va creixent, ja que la llunyania de les decisions
que realment afecten a la quotidianitat no es troben a l’abast de la gent.
L’alternativa des de l’esquerra
es troba en recuperar el poder de la proximitat, de l’espai que coneixem,
l’espai on vivim. Serge Latouche, en el seu llibre sobre el decreixement relata
que el futur de la nova Europa es troba
en les bioregions com alternativa a l’actual arquitectura de l’Europa dels
antics Estats Nació. La Bioregió com
espai natural amb identitat pròpia capaç d’anar recuperant nivells
d’autosuficiència, on el poder és proper i té rostre humà.
L’estratègia de l’Europa d’avui
ha anat en direcció contrària a incentivat a través de subvencions el
desmantellament de la gestió del territori
provocant la dependència en matèries primeres de l’agricultura i la
ramaderia, aspectes que garantien l’arrelament de les persones al lloc on viuen.
L’aposta per una Europa Social
s’ha de construir de baix a dalt, organitzant el poder de la ciutadania des
dels territoris amb fortalesa identitària
i capacitat de control i gestió dels
recursos propis. La política de proximitat
a escala humana fa més rica i més controlable la democràcia i més eficaç
la resolució dels problemes col·lectius i més fàcils les polítiques de
solidaritat i de cohesió social. Islàndia n’és un exemple.
Catalunya és una bioregió
d’Europa que des d’aquesta mirada
d’esquerres li convé ser un nou Estat
contribuint així a la construcció d’una nova Europa més Social i més propera a
la vida de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada