Aquesta setmana, en el marc de la presentació de la temporada de teatre a Barcelona es van fer públiques les dades d’assistència al Teatre de la temporada passada, que no deixen de ser reveladores pel que suposa de desafiament amb fets d’aquesta afirmació popular: L’assistència al Teatre a Barcelona ha augmentat el 2 % !.
La capacitat d’innovació del sector del teatre demostra fer gala de trobar-se en plena forma. “Catalunya aixeca el teló” ha estat un bon eslògan, que pot definir la idea d’un projecte, que encara li quedaria molt de trajecte si l’aposta és nacional, però marca molt bé el camí.
Fer-nos amb una marca que englobi a tots els teatres, fer complementària la lògica de la cooperació amb la de la competició i modernitzar les eines de comunicació són elements claus, per a fer més eficients els nostres recursos. Entenc que aquestes tres pautes esdevenen estratègiques i s’han posat de relleu amb la presentació de la temporada de teatre a Barcelona.
Aquesta ha de ser la pauta. El nostre és un país petit, que per situar el nostre lloc al món hem d’aprendre a cooperar, a col·locar cada cosa al seu lloc en el marc útil i fèrtil d’un sol projecte nacional. En aquest cas, cada teatre, cada municipi, cada companyia,...
A Barcelona el sector del teatre amb la seva gestió planta cara a la idea popular que la crisi acabarà amb el consum cultural i amb valentia es planteja la crisi com una oportunitat abordant nous reptes. Ja ho deia Albert Einstein “...no hi ha reptes sense crisi...”
La presentació de la temporada del Teatre a Barcelona és un bon exemple que ens serveix per eixamplar el missatge en tot l’àmbit de la cultura, la idea que la creació i el consum cultural poden desafiar a la crisi. És un sector viu motor de dinamisme, també, econòmic i que no es vol deixar emportar de forma defensiva per les corrents argumentals que la situen com a una de les primeres víctimes. Probablement, Catalunya necessiti, avui més que mai, a la cultura per sortir de la crisi i no només per una raó econòmica, encara que també.
La creació i el consum cultural són presents des que hi ha civilització, esta estretament vinculada a l’experiència de viure, a l’entreteniment, al plaer i a la sensació de felicitat. Qui pot dir que la cultura no és un producte de primera necessitat ?.
És a través de la cultura des d’on s’expressa la identitat d’un país, d’un poble, d’una comunitat. És a traves de la cultura des d’on s’estableixen els nexes de relació entre els ciutadans i la seva comunitat fent viable la cohesió i la integració. La cultura és l’expressió més genuïna de concert social. Però calen canviar coses clar que sí.
Per tot això la presentació de la temporada de teatre amb Catalunya aixeca el teló és una bona notícia pel missatge que transmet molt més enllà del teatre. Un missatge pel conjunt de la cultura i pel país: Un missatge d’optimisme: Si volem, podem convertir la crisi amb una oportunitat per la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada