UN MOMENT DE QUOTIDIANIETAT

Avui, quan tornava de la feina i venia a Cerdanyola amb l’autobús, no he pogut evitar de parar atenció a una conversa que una noia jove, que seia just al meu darrera, mantenia per telèfon amb qui semblava el seu promès o un amic. Per tant n’escoltava el 50 %. Potser hem direu tafaner, però m’agrada parar atenció sobre aspectes quotidians de la vida.

Semblava que el noi li comunicava a la noia que l’havien acomiadat de la feina, que probablement hauria de deixar el pis de lloguer i que es veuria obligat a tornar a casa dels seus pares. Pel to de les paraules de la noia semblava que el noi estava molt afectat i preocupat.

El que realment m’ha cridat l’atenció han estat els consells que la noia li donava, d’una maduresa extraordinària. Li deia que estigués tranquil, que no es deprimís, que això era el pitjor que li podia passar. L’animava dient-li que això avui estava, malauradament a l’ordre del dia, i que es concentrés amb les seves grans virtuts, però que ara s’havia de distreure, que segur que se’n sortiria, que el convidava a sortir aquella nit a fer un “bocata” per parlar de trivialitats. Que si li semblava massa humiliant tornar a casa dels pares, ella se li oferia perquè anés a casa seva. La qual cosa semblava que tot i la joventut de la noia estava emancipada.

Després el noi li pregunta com li havia anat el dia a ella. Aleshores és quan jo m’he quedat de pedra: Li diu que havia anat de bòlit, que havia tingut un dia molt atrafegat perquè havien estat treballant en una demanda d’un client a un banc per no sé quin producte financer contractat i que amb la puja de l’euríbor l’entitat bancària no podia complir amb els seus compromisos,....tot amb un llenguatge molt tècnic i força professional, i acaba dient-li al noi, bé perdona ja sé que potser no has entès res, però he tingut un mal dia, i com m’has preguntat.

Finalment han acabat la conversa i m’he quedat uns minuts pensant amb la joventut d’aquella noia emancipada, treballant amb un ganivet d’advocats, d’una enorme qualitat humana, d’una estabilitat emocional extraordinària, capaç de donar savis consells sense gairebé reflexionar, i oferint-se a donar tot el suport. Això després d’haver tingut un dia, també, molt dur.

És clar, el millor que ens pot passar a tot en aquest període de crisi és que les qualitats del gènere femení governin la societat. Aquest és només un exemple quotidià de milions que passen a diari que posen de manifest les enormes capacitats de les dones per governar la complexitat i la dificultat i a més ho fan amb tendresa.