LA FORÇA DELS VALORS VERS LA FORÇA DELS ESTATS.

El 2014 ha començat amb l’ofensiva diplomàtica, la qüestió catalana està a l’agenda internacional. Tant l’Estat espanyol com el govern català han activat la cerca de suports, reconeixent així de forma implícita que aquesta no és, només, una qüestió d’afers interns, sinó que la batalla política sobre la independència de Catalunya es lliurarà, d’una manera determinant a nivell internacional i molt concretament a nivell Europeu. 

Aquest fet representa una victòria dels independentistes catalans en el procés, però alhora ens obliga a activar, també des de la societat civil catalana, estratègies de pressió en el marc de la comunitat internacional i seguir amb la pressió interna, sumant  suports socials i personals per fer la consulta i guanyar la independència de forma clara i democràtica. Ara toca intensificar els dos processos amb la mateixa força, els quals  realimenten les expectatives d’èxit  d’una Catalunya amb Estat propi i Independent.

Des de diverses entitats i també des de l’ANC ja fa temps que s’està treballant en aquesta direcció, el moment no ens agafa desprevinguts, ans al contrari, el poble de Catalunya està organitzat, tant per fer pressió internacional com interna, Aquest era un escenari previst i anem cobrint etapes.

Ara bé, la batalla Internacional es produeix  en el marc d’una Europa amb crisi econòmica i també d’identitat, obligada a repensar el seu futur i la seva pròpia arquitectura institucional. En aquest context el “conflicte català” no arriba en un moment d’una Europa estable i segura d’ella mateixa, ans al contrari, arriba en un moment convulsiu, on prenen força corrents d’opinió i projectes polítics anti-europeus, xenòfobs i populistes,... un moment de crisi de la socialdemocràcia que ha estat la base ideològica i ha afavorit la construcció de l’Europa que coneixem. 

En aquest context no és estrany que el repte català sigui vist com un problema incòmode, derivat de les conseqüències  d’una Espanya que no ha sabut afrontar de forma democràtica el seu propi model d’Estat des del respecte a la diversitat d’identitats nacionals. Ara però el seu moment ha passat, degut als seus propis errors. Ja és tard i Espanya ha d’abordar aquesta qüestió acceptant el repte possible de la secessió d’una part del seu territori si així ho vol la majoria de ciutadans/nes catalans.  Per Espanya això és un fracàs i una debilitat i lògicament no els serà  fàcil d’acceptar. Ni tampoc als Estats més potents de de la Comunitat Euro que veuen com un Estat soci es debilita.

Precisament per això les lògiques tensions que el conflicte genera han de ser fortament contrarestades amb l’aportació d’un missatge clar del poble de Catalunya que ha d’anar fortament imbricat en el nostre repte de llibertat. El missatge dels valors que identifiquen el moviment independentista català de matriu pacífic, convivencial, obert, dialogant, integrador i profundament democràtic. Des de la convicció que aquests valors són els que han de marcar el disseny d’una Nova Europa i des de la certesa que la força dels Estats esdevé impotent quan s’encara contra la força dels valors practicats  per una majoria social. Aquest esdevé un missatge útil per a seguir en la construcció d’Europa.

Per dir-ho d’una manera a forma d’eslògan: Amb el Nou Estat Català, Europa acull i suma valors que han d’orientar el seu futur.

Toni Morral.