La pluja de notícies que
rebem a diari sobre el futur són de caire catastròfic i el
present que anem engolint confirma la veracitat de les notícies rebudes. Des de
l’estiu del 2007 cada dia hem anat a pitjor i aquesta tardor, que tenim al
davant, tot apunta que seguirà la mateixa tendència:
L’atur no para d’incrementar-se,
la pobresa la vivim a prop i sovint a flor de pell, els joves se’n van del
país, els preus s’incrementen, els impostos pugen, els sous baixen, les pagues
extres desapareixen, les empreses tanquen, la banca ha perdut tot el crèdit,
els polítics a la defensiva dels esdeveniments, l’euro en risc, la corrupció
apareix sota totes les catifes, la morositat no para de créixer, els bancs es
queden amb els pisos hipotecats, trobar feina és més que difícil, i molt més ...
Uff !!
Veiem que els polítics que ens governen
no tenen capacitat per gestionar els
problemes, només fan que demanar diners a fora i acceptar amb obediència els
requeriments de la troica europea. Els polítics que estan a l’oposició
critiquen mesures fàcils de criticar, però donen poques alternatives creïbles generadores d’esperança. Una esperança avui
tant necessària.
Alguns es refugien en la
independència de Catalunya com la solució a tots els problemes, però en canvi
el procés cap a la independència, si bé és necessari, d’entrada no aportarà masses
solucions, sinó alguns problemes afegits.
La realitat és que no resulta
fàcil generar esperança en el context que vivim, i menys encara si es cerquen
les solucions en els valors imperants de tots aquests anys del liberalisme
consumista.
Avui l’esperança es troba
germinant en l’esforç de milers de persones que treballen, des de fa temps, en
la lògica de valors alternatius com l’economia cooperativa, la solidaritat,
l’ajut mutu, el reconeixement de de la igualtat, l’esforç del treball,
l’austeritat, ... són moltes les iniciatives concretes que desprenen alè
d’alternativa, des de la banca ètica a empreses d’economia social, entitats de
voluntariat solidari, banc del temps, ...
Aquí es troba, encara que de
forma molt dispersa, l’energia de
l’estel de l’esperança i també els elements bàsics de la política amb voluntat
de construir alternativa.
Bona part de la societat civil fa
la seva feina, els polítics també hem de fer la nostra i emprendre formes noves i obertes capaces d’articular energies
socials i, amb generositat i valentia, posar-nos al servei d’una causa superior
a la de la pròpia organització. És l’hora de la política en majúscules.
Cada cop més, la gent reclama als
polítics capacitat de liderar propostes estratègiques per obrir nous rumbs
d’unitat i de generositat, però amb horitzons clars al servei de país, per així fer brillar
algun estel d’esperança.
No és fàcil, ja ho sé, però
necessari i el repte és apassionant:
És la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada