dimarts, 21 de juliol del 2015

ENTRE LA CONSCIÈNCIA I L'ORGANITZACIÓ


Sóc d’ICV des que es va fundar. Aleshores procedia de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra i sempre he tingut l’independentisme d’esquerres o l’esquerra independentista de referent, en el meu compromís polític.

M’he sentit molt a gust a ICV, on la meva militància independentista la he valorada com a molt útil per conviure amb el sobiranisme federalista i poder fer pedagogia en sectors socials teòricament adversos. Crec sincerament que en aquest espai els independentistes d’ICV hem pogut fer una tasca útil, que des d’altres partits declaradament independentistes, els ha estat més difícil.

Però sóc fonamentalment un home d’esquerres, d’una esquerra que connecta molt bé amb la d’ICV per ser una organització que sap combinar la radicalitat amb el pragmatisme, la lluita social amb el govern, els referents ideològics del marxisme, amb les noves corrents emergents del decreixement,  exigent amb la coherència i sense por a gestionar les contradiccions de la política, intrínseques a les de la vida, amb transparència i honestedat.

Sempre he estat fidel a la meva organització, perquè em considero una persona lleial i conscient que no hi pot haver revolució sense organització.

Ara però, em trobo davant una convocatòria electoral excepcional, que li vull donar el valor plebiscitari amb que serà convocada i aquí discrepo  de l’estratègia d’ICV, no vull esplaiar-me en el perquè, crec que és obvi. Per tant em trobo per primera vegada entre la meva consciència i la meva organització davant una urna i en aquest dilema trio la consciència, que en realitat és el que sustenta la meva integritat com a persona i com a polític i per tant donaré suport a la candidatura Junts pel Si que encapçala en Raül Romeva.

Això però, no em farà deixar el carnet d’ICV on m’hi trobo bé en molts altres àmbits de la política, em sento  lliure per discrepar obertament perquè aquesta convocatòria electoral és excepcional i espero que els meus companys d'ICV sàpiguen entendre i acceptar la meva decisió.

Tanmateix, desitjo que la coalició d’ICV-EuiA i Podem en la candidatura “Si que es pot” no es confrontin amb les candidatures d’Ara és l’Hora, pel que fa a l’estratègia nacional. L'adversari és un altra.

Considero important que ICV sàpiga trobar la manera de sumar-se a un Procés que és de base democràtica i de ruptura, que concep el poble català com a subjecte polític, que vol caminar des de l’exercici de la sobirania sense demanar permís a l’Estat, perquè sap que ens serà negat, ben convençuts que ara s'obre una gran oportunitat per començar a construir amb llibertat un país nou, de baix a dalt, com a única opció per poder-ho canviar tot, en el marc d’una República Catalana Independent.

Toni Morral


2 comentaris:

  1. En moments excepcionals les diferències no esesolucionen amb expulsions per la via ràpida i menys amb una trucada de telèfon. El company i amic Toni Morral havia expressat la seva voluntat de seguir en ICV, fins i tot després d'haver votat a Junts pel Si. Crec que el seu historial com a home d'esquerres i d'ICV era suficient per a seguir dins del partit.
    Ferran Saro

    ResponElimina