El 25-N: PER UNA MAJORIA SOBIRANISTA ÀMPLIA I PLURAL

Les eleccions del 25 de novembre són especials. No és una convocatòria autonòmica més. Cada dia que passa es constata un to més plebiscitari. El dret a decidir és una qüestió dominant. 

Amb independència de si el teu vot és d’esquerres, de dretes o de centre, en aquestes eleccions hi ha en joc el reconeixement per part del poble català de saber si es considera subjecte de sobirania per decidir el seu futur, és a dir si considerem que som una Nació, o pel contrari ens considerem una regió més de l’Estat Espanyol, subordinant la nostra sobirania al conjunt de la ciutadania espanyola. 

Per primera vegada en la història de l’Estat de les Autonomies els partits polítics, forçats per la manifestació de l’11 de setembre, s’han vist obligats a posicionar-se sobre el dret a decidir en referèndum, en el període de la pròxima legislatura, si volem ser un nou Estat d’Europa. Això és transcendent.  

A aquestes alçades de la convocatòria electoral, aquesta primera qüestió ja es pot començar a discernir. Hi ha els partits que estan clarament en contra de reconèixer el dret a decidir dels Catalans, com el PP i Ciutadans, el PSC que dubta (diu que si, però des de la legalitat espanyola i donat el cas votaríem que no a un Estat propi) i a l’altra banda CiU, ERC, ICV-EUiA, SI, i d’altres sense representació parlamentària, avui, com són les CUP.

Tot sembla apuntar que hi haurà una majoria sobiranista, però pels qui creiem que el poble català, en aquests moments d’incerteses i de grans canvis estructurals a nivell planetari té el dret i la necessitat de fer el seu propi camí des de quotes de màxima sobirania, ens cal que la majoria parlamentària sobiranista sigui molt àmplia, incontestable àmplia i sobretot plural. 

En aquestes eleccions es pot començar a dibuixar un nou mapa polític de Catalunya, són unes eleccions de transcició cap a un nou procés constituent.

En aquest context, sóc del parer que no pot ser bona la majoria absoluta de CiU per gestionar els transcendents mesos posteriors al 25-N  i que alhora ha d’haver una polaritat sobiranista forta i d’esquerres que es pugui llegir que el país té una referència d’Esquerra Nacional clara que pot fer de contrapès i d’alternativa a CiU. 

En aquesta convocatòria ICV-EUIA té l’oportunitat de situar-se com a pol de referència d’aquesta Alternativa Nacional de l’esquerra a Catalunya que després del 25-N hauria d’obrir ponts per reforçar-la i situar-se en l’imaginari col·lectiu com alternativa real i possible a CiU.

Avui hi ha molta gent que dubta a qui votar, depèn de com actuïn els candidats/es hi ha molt a guanyar o a perdre. En aquests dies de campanya que tenim al davant es valoraran matisos, propostes, gestos, estils,... en aquest sentit jo demanaria als candidats que siguin clars, pedagògics, positius, que no entrin en la provocació i en la confrontació entre ells, els ciutadans ho agrairem i contribuiran així al tant necessari prestigi de la política.