dimecres, 29 d’agost del 2012

L’ESPERANÇA, UN ESTEL QUE NO BRILLA.


La pluja de notícies que rebem  a diari sobre  el futur són de caire catastròfic i el present que anem engolint confirma la veracitat de les notícies rebudes. Des de l’estiu del 2007 cada dia hem anat a pitjor i aquesta tardor, que tenim al davant, tot apunta que seguirà la mateixa tendència:

L’atur no para d’incrementar-se, la pobresa la vivim a prop i sovint a flor de pell, els joves se’n van del país, els preus s’incrementen, els impostos pugen, els sous baixen, les pagues extres desapareixen, les empreses tanquen, la banca ha perdut tot el crèdit, els polítics a la defensiva dels esdeveniments, l’euro en risc, la corrupció apareix sota totes les catifes, la morositat no para de créixer, els bancs es queden amb els pisos hipotecats, trobar feina és més que difícil,  i molt més ... Uff !! 

Veiem que els polítics que ens governen no tenen capacitat  per gestionar els problemes, només fan que demanar diners a fora i acceptar amb obediència els requeriments de la troica europea. Els polítics que estan a l’oposició critiquen mesures fàcils de criticar, però donen poques alternatives creïbles  generadores d’esperança. Una esperança avui tant necessària. 

Alguns es refugien en la independència de Catalunya com la solució a tots els problemes, però en canvi el procés cap a la independència, si bé és necessari, d’entrada no aportarà masses solucions, sinó alguns problemes afegits. 

La realitat és que no resulta fàcil generar esperança en el context que vivim, i menys encara si es cerquen les solucions en els valors imperants de tots aquests anys del liberalisme consumista. 

Avui l’esperança es troba germinant en l’esforç de milers de persones que treballen, des de fa temps, en la lògica de valors alternatius com l’economia cooperativa, la solidaritat, l’ajut mutu, el reconeixement de de la igualtat, l’esforç del treball, l’austeritat, ... són moltes les iniciatives concretes que desprenen alè d’alternativa, des de la  banca ètica a  empreses d’economia social, entitats de voluntariat solidari, banc del temps, ...  

Aquí es troba, encara que de forma molt dispersa,  l’energia de l’estel de l’esperança i també els elements bàsics de la política amb voluntat de construir alternativa. 

Bona part de la societat civil fa la seva feina, els polítics també hem de fer la nostra i emprendre formes  noves i obertes capaces d’articular energies socials i, amb generositat i valentia, posar-nos al servei d’una causa superior a la de la pròpia organització. És l’hora de la política en majúscules.

Cada cop més, la gent reclama als polítics capacitat de liderar propostes estratègiques per obrir nous rumbs d’unitat i de generositat, però amb horitzons clars al servei de país, per així fer brillar algun estel  d’esperança.

No és fàcil, ja ho sé, però necessari i el repte és apassionant: 

 És la política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada