Europa és el problema, Europa és la solució.

Fa temps, massa temps que estem submergits en la crisi i de moment la situació no millora, ans al contrari. No es veu el final, ni el com ni el quan vindrà el ressorgiment d’una nova situació que ens permeti recuperar la il·lusió i l’esperança.

El marc es troba en el sistema capitalista, en les conseqüències del liberalisme més desenfrenat, en els països anomenats occidents, en qui ha exercit l’imperi en la segona meitat del segle XX i l’epicentre és a Europa, el bressol de la democràcia. Ja són els propis gestors d’institucions capil·lars en el sistema, els qui reconeixen que la crisi és sistèmica.

En situacions com aquestes, ens calen polítics de debò, amb capacitat estadista, amb valentia per a plantejar nous horitzons i amb el suport organitzatiu suficient per emergir com a referència. Crec que ha de ser en el marc del moviment nou i refrescant arrelat a l’espai de proximitat, però amb ambició internacional.

Des del moviment 15-M se’n donen les condicions perquè sorgeixi un nou model organitzatiu, un nou concepte de lideratge polític,  propostes de reformes estructurals viables que apuntin cap a un canvi, avui possible i a més tant necessari. Amb la capacitat d’estructurar una alternativa política a la crisi, també l’epicentre és a Europa. És aquí des on pot sorgir aquest vent d’esperança.

Ens cal més Europa i un altra model d’Europa. Teixir una Europa dels ciutadans i dels pobles amb fortalesa identitària. L’Europa que tenim està massa depenent d’uns estats sense poder real davant el liberalisme econòmic, massa burocratitzada, poc eficient, amb uns lideratges condicionats a les seves realitats nacionals. Excessivament subordinada als poder financers. 

Em sento solidari amb la gent senzilla de Grècia, i amb tota la gent senzilla que pateix aquesta crisi i m’agradaria poder votar a un Parlament Europeu amb poder per elegir un executiu i m’agradaria, també, votar a un President de la Unió Europea. I m’agradaria veure la meva llengua i la meva identitat nacional respectada per un  nou marc constitucional europeu. Sí, el nou Estat d’Europa respectuosa amb els seus pobles i amb els seus ciutadans/nes.

Malauradament, avui això sembla utopia, però d’aquesta crisi en  sortirem amb  més Europa, amb menys Estats-Nació, amb més proximitat democràtica. Amb un procés constituent d’una nova Europa  mes unida i de tots.