Ahir vaig anar a l’ateneu a l’estrena de la pel·lícula: “Els nens de Can Cots” i em va agradar molt el que hi vaig veure.
La pel·lícula era un projecte amb la implicació de molta gent del poble, vinculats a l’esplai del Clupi, nens i nenes, monitors i monitores, pares i mares, amics i amigues. La capacitat d’engrescar a molta gent en un projecte col·lectiu té un gran valor. Avui anem molt mancats de persones amb capacitat per engrescar a la participació per portar a terme qualsevol projecte col·lectiu. La nostra comunitat necessita a persones així.
Vaig quedar francament impressionat de la qualitat tècnica de la pel·lícula, així com també de la qualitat interpretativa de tots i totes els actors i actrius, petits i grans, però molt especialment els petits. Ben segur que al darrera hi ha hagut un gran treball minuciós i de molta paciència per convertir en aparents professionals a persones amateurs. Hi ha coses que només són possibles amb molta feina i il·lusió. En aquesta pel·lícula d’aquestes dues coses n’hi ha molt.
La tercera cosa que em va agradar va ser la qualitat del guió, capaç de mantenir l’atenció de la gent amb un argument molt senzill. El guió té una gran naturalitat, és molt creatiu i incorpora un punts de xispa que fan saltar el somriure.
Finalment, extraordinari el tema: L’inconformisme dels infants, davant el conformisme de la gent gran i de les estructures: “Nosaltres no ens rendim, davant el que no ens agrada”. D’aquesta actitud, en els temps que vivim també en necessitem molta. Un bon missatge !
La sala de l’Ateneu era plena d’actors, actrius, productors, familiars, amics i amigues, tots ens vam fondre en una atmosfera ambiental entranyable i de satisfacció per haver participat d’una o d’altra manera d’un gran projecte, per la seva dimensió social i artística.
Felicitats a tots i totes, però molt especialment a la persona capital, la directora de la pel·licula Aina Sastre, aquesta jove cerdanyolenca, ara ja amb talent demostrat, a qui li auguro un futur brillant.
Una abraçada.
Antoni Morral.
Benvolgut Toni,
ResponEliminaEm quedo amb la frase: La capacitat d’engrescar a molta gent en un projecte col·lectiu té un gran valor.
És important saber transmetre i comunicar. Sobre els nens...dir que no estan viciats i autolimitats com els adults...no estan "industrialitzats" encara. I la naturalitat i la creativitat flueixen encara. Hem d'aprendre d'ells, o no deixar de tenir aquell esperit de la infància.
Una abraçada,
Xavi.