Cerdanyola mereix i necessita un govern fort.

Ja fa vuit mesos de la constitució del nou Ajuntament. Un període molt llarg, perquè no s’hagi produït cap acord de ningú amb ningú, entre els sis grups municipals amb representació al Ple municipal. Així, el nostre Ajuntament segueix sent governat només amb els 7 regidors del PSC, aquesta és una minoria esfereïdora per fer front als reptes derivats de la situació econòmica que vivim. Això no és bo per Cerdanyola, de cap de les maneres.

Cerdanyola necessita un govern fort. Tant la candidata Carme Carmona, com jo mateix, ho vam dir diverses vegades en la campanya electoral i jo molt abans; de fet la crisi del meu govern ja va ser provocada per aquest convenciment i la meva dimissió posterior per facilitar negociacions i pactes, també. Si era necessari aleshores, ara encara ho és més. La debilitat dels governs són un problema massa gran per a la ciutat.

Ja sé que no és fàcil, però és precisament en la gestió d’aquestes dificultats on es demostren els bons polítics. Ara, a Cerdanyola necessitem bons polítics. Que tinguin clar cap a on s’ha d’anar, amb qui i com. És a dir, que siguin capaços de trobar la fortalesa d’un programa i d’un projecte que posi per endavant els interessos col·lectius i deixi a banda els interessos de partit. No tingueu por al compromís, a la negociació i al pacte.

A les eleccions hi va haver una força guanyadora a qui li correspon fer de pal de paller. També hi ha una àmplia majoria de regidors amb sensibilitats d’esquerres. La lògica diu que és des d’aquí que s’ha de produir un Pacte per un Programa de Govern que permeti governar la ciutat amb estabilitat i, malgrat el moment, mirant amb optimisme el futur.

Vist el passat Ple de pressupostos crec que el PSC i ICV haurien de fer  un pas endavant i negociar un programa de govern, obert amb la mà estesa a d’altres partits disposats a defensar els interessos col·lectius del municipi, des de la lògica  d’un Projecte que jo us encoratjaria a definir.

Sense projecte no es pot anar enlloc i menys encara il·lusionar a ningú. A  la crisi se li ha de plantar cara des de  l’optimisme i la valentia per anar endavant.  Hi ha massa gent que pateix perquè al·ludim la responsabilitat de comprometre’ns a treballar a favor dels qui més ens necessiten.

Un govern feble és un govern a la defensiva de les polítiques dels altres i aquests altres  a Cerdanyola són la dreta més dura, avui són minoria, demà poden guanyar. Jo no en voldria ser responsable.

Antoni Morral

Les meves preguntes. (1)

La profunditat de la crisi i els avenços tecnològics dels darrers anys evidencien l’esgotament de l’actual sistema democràtic tal i com avui el coneixem i per tant les actuals formes de fer política. És a dir, el model d’organització de la política, avui, té importants mancances per a ser instruments útils per fer front als reptes que ens planteja el temps que vivim.

Hem començat un any ple d’incerteses i de mals auguris a tots els nivells. Són temps de canvis profunds. La transició ja ha començat. Les reformes són a tots els àmbits. Però algú sap dir cap a on anem ? Qui està pilotant l’orientació de l’esdevenir ? Llegint els fets només podem constatar que a Europa la ciutadania perd drets a una velocitat vertiginosa i la gran majoria cada dia som més pobres. El poder real, el que afecta a la nostra vida quotidiana, no es troba en mans del poble.

Són aquesta xarxa d’institucions grises, d’agències de qualificació, Fons monetari Internacional, BCE, G-20, ... entitats gens democràtiques que en nom d’aquest concepte indefinit del Mercat i el Capital dirigeixen el present i pauten el futur del planeta. Les persones amb les nostres organitzacions polítiques, sindicals i fins i tot les institucions gestores dels interessos públics, ens trobem totalment descapitalitzades de poder i indefenses davant la situació. La nova realitat global, social, tecnològica i econòmica ha fet caducar les actuals organitzacions polítiques, sindicals i també l’actual model institucional.

Davant d’això, com diu el poeta, hem de fer foc nou, hem d’obrir nous camins i donar com a benvingudes totes les dubtes. Hem de recuperar la política i fer-la útil a la majoria, sabedors que només tenim una cosa: La força de la gent.  Però per on començar ?, què fer ?. Aquestes són les meves preguntes. Posem-nos a contestar aquestes preguntes a través del compromís de l’acció en la vida.