El partit socialista francès ja té candidat a la presidència de la República: François Ollande, que ha estat elegit en un procés de primàries obertes al tots els ciutadans i ciutadanes de França, prèvia signatura d’una declaració de principis i pagant 1 € per tenir dret a vot.
No ha estat la direcció del partit, ni les Assemblees dels militants les que han elegit al candidat, sinó més de 2,7 milions de ciutadans francesos, que han volgut participar en dues voltes per anar eliminant candidats i finalment elegir al que volen sigui president de la República francesa. Un autèntic exercici de democràcia participativa oberta a tothom.
Aquesta ha estat una lliçó i aquest és el camí. Avui ja és una urgència. Els partits han d’obrir-se de forma generosa a la ciutadania, perquè aquesta pugui participar en l’elecció de candidats i candidates i en el debat sobre les propostes polítiques.
El carrer està demanant més democràcia. En aquests darrers 30 anys tant a Catalunya com a Espanya, els partits han passat a ser de guardians a segrestadors de la democràcia. Ara és l’hora, abans no sigui massa tard, que els aparells dels partits assagin noves formes de participació política. Cal que els partits siguin valents si realment volen recuperar el lideratge social que estant perdent a marxes forçades.
El fons està en les formes. Cal predicar amb l’exemple si es vol ser creïble. A Cerdanyola durant les passades eleccions municipals vam practicar les llistes obertes, va ser un exemple de participació i una referència. Em complau veure que avui és el partit socialista francès que també va en aquesta direcció provocant el debat en el si dels socialistes catalans. Una altra forma de fer política és possible i necessària si volem generar il·lusió. La política és cosa de tots
