Amb l’alè de la comunitat

És dilluns, són dos quarts de nou del matí, estic al tren, vaig a Barcelona on hi tinc una reunió. El tren va ple, fonamentalment, de gent jove que va a la feina. El tren s’atura entre estacions i se’ns comunica que hi ha un problema de senyalització que portarà un inevitable retard. L’actitud de la majoria de la gent es troba entre una barreja d’indignació i de resignació, la gent connecta el mòbil per informar del retard als seus llocs de destí.

Aquesta actitud de la gent senzilla i treballadora, davant una adversitat inesperada que li afecta directament a la seva vida quotidiana em fa pensar.

Avui, la majoria de gent senzilla i treballadora, ens trobem en un moment ple d’adversitats que condicionen la nostra vida quotidiana, adversitats però, que no són conjunturals com aquesta del tren, sinó estructurals, de fons: Les dificultats de trobar feina, la por de poder-la perdre, l’increment progressiu del preu dels productes bàsics, dels serveis públics,... i molt més. L’actitud aquí també és d’indignació i de resignació, molt semblant a la del tren, però sobretot d’impotència: I jo què hi puc fer ?

A aquesta impotència em vull referir. Aquests darrers anys de democràcia, mentre el desenvolupament econòmic ha estat de progressiu creixement, la ciutadania hem anat guanyant capacitat d’autonomia personal, hem incrementat els serveis públics bàsics, com l’educació i la sanitat i hem millorat el benestar col·lectiu per a gairebé tothom. Això ha estat possible perquè el context econòmic ho permetia, però sobretot perquè han hagut organitzacions socials que amb el compromís de molta gent ho van conquistar. Conquestes que ara corren el risc de perdre’s.

Segueixo pensant que la força dels canvis està en la gent. En canvi però, les estructures socials de masses, les que feien valdre la força de la majoria s’han envellit, s’han debilitat i han perdut crèdit, en un moment que, paradoxalment, estem més ben connectats que mai, via  Internet.

Potser ens calen noves iniciatives organitzatives, nous conceptes de lideratge col·lectiu, de treball en xarxa,... perquè el capital humà, és a dir la majoria de persones senzilles i treballadores puguem intervenir i influir en els temes que afecten d’una manera important a les nostres vides quotidianes.

Intueixo que aquest és un procés que hem de començar des de les comunitats locals, des de la proximitat, construint espais socials ben arrelats localment però a la vegada ben connectats globalment. Al tren estem patint, però amb el mòbil socialitzem la nostra angoixa. Ens cal no tenir por per trencar fronteres de velles organitzacions i obrir nous espais de cooperació. Sempre, amb l’alè de la comunitat. La gent del tren.

A Cerdanyola ho anem a intentar. Aquest és el nostre tren.

Any nou, nous propòsits

Cada dia és únic, la vida no té marxa enrere, el temps passa i no torna. Val la pena viure’l, si es pot de forma intensa. A mi m’agrada que, a més tingui un sentit, que el teu camí vagi a parar a algun lloc. Enguany en aquest camí incorporo un hàbit nou.

Després de les festes de Nadal, any nou i Reis, començo aquest blog, amb la intenció de fer-me el propòsit d’escriure regularment. Seleccionant allò que per a mi té importància, sigui projecte, sigui vivència, sigui l’espurna d’un moment carregat d’intensitat,...

Bé, començaré per presentar alguns apunts personals.

A mi sempre m’ha agradat comprometre’m amb la vida, amb el meu entorn, allà on visc, on em relaciono, l’espai on em sento connectat amb la gent que conec i que estimo, l’espai que em vincula amb el meu passat.

Avui tinc 53 anys, vaig néixer aquí a Cerdanyola, a casa, al passeig de la riera. A tocar del Riu Sec. Sóc el gran de sis germans, el meu pare va fer de paleta i la meva mare mestressa de casa. De petit vaig anar viure a casa els meus avis a la botiga l’Estrella de l’Avinguda Catalunya, per allò que a casa érem masses. La meva vida sempre ha estat vinculada al meu poble.

Com més gran sóc més inquietud tinc per aprendre, em sedueix saber coses noves i alhora m’angoixa veure com tot va tant de pressa. M’agrada llegir, conversar, caminar, interrogar-me sobre aquestes qüestions transcendents que sempre han interrogat a la humanitat: Qui som, que fem aquí, cap a on anem,...

M’agrada molt estar amb la meva família, gaudir de la companyia de la meva dona, la Gemma, les meves filles la Laia, l’Olga i la Queralt, dels meus pares i dels meus germans.

Quan era jove i mentre estudiava vaig fer de paleta,  de cambrer, d’oficinista. Quan vaig acabar el magisteri vaig treballar de mestre, després en la regidoria de cultura de l’ajuntament de  Sabadell i posteriorment a la d’Educació. Amb el meu germà ens vam embolicar en crear la residència universitària de Can Feliu del Cantó. 

A mi M’agrada el tracte amb la gent i involucrar-me en projectes. Jo necessito tenir un projecte. Sempre he estat vinculat amb entitats i associacions que m’han portat a la política. La política m’ha permès engegar molts projectes, treballar amb gent, compartir valors, formar-me com a persona. M’agrada el compromís polític i treballar amb les persones.

Dins el meu poble de projectes n’hi ha tants !! tots són possibles, només cal compartir-los i engegar-los. Així, amb algun projecte entre mans em sento útil quan comença el dia i vaig fent el meu camí.

En aquest blog aniré explicant el projecte que en aquests moments em té connectat, el qual comparteixo amb un bon grup de persones del meu poble: 

Iniciem un procés valent i innovador.

Volem que les persones

siguin les protagonistes d'un canvi

en les formes de governar Cerdanyola.

ANY NOU, NOUS PROPÒSITS Cada dia és únic, la vida no té marxa enrere, el temps passa i no torna. Val la pena viure’l, si es pot de forma intensa. Avui, després de les festes de Nadal, any nou i Reis, començo aquest blog, amb la intenció de fer-me el propòsit d’incorporar un hàbit nou: Escriure regularment. Seleccionant allò que em té connectat a la vida. És a dir allò que per a mi té importància pel meu projecte vital. Sigui projecte, sigui vivència, sigui l’espurna d’un moment carregat d’intensitat,... Bé, començaré per presentar alguns apunts personals A mi m’agrada comprometre’m amb la vida, amb el meu entorn, allà on visc, on em relaciono, l’espai on em sento connectat, amb la gent que conec i que estimo, l’espai que em vincula amb el meu passat. tinc 53 anys, com més gran sóc més inquietud tinc per aprendre, em sedueix saber coses noves i alhora m’angoixa veure com tot va tant de pressa. Cada dia és únic, la vida no té marxa enrere, el temps passa i no M’agrada llegir, conversar, caminar, interrogar-me sobre aquestes qüestions transcendents que sempre han interrogat a la humanitat: Qui som, que fem aquí, cap a on anem,... M’agrada comprometre’m amb la cultura de la Pau, de la Llibertat, de la Igualtat d’oportunitats, de la Justícia Social. Crec amb la persona i amb la comunitat, aquest espai on compartim i ens relacionem, per això sóc un defensor dels drets i dels deures personals i col•lectius. Penso que cal donar força a la dimensió pública. El meu poble és Cerdanyola, el meu país Catalunya, però alhora em sento ciutadà d’un planeta cada dia més petit i més interrelacionat, això em sedueix enormement pels horitzons que obre. M’agrada compartir idees i inquietuds amb persones per poder treballar junts. M’agrada molt estar amb la meva família, gaudir de la companyia de la meva dona, la Gemma, les meves filles la Laia, l’Olga i la Queralt, dels meus pares i dels meus germans. Quan era jove i mentre estudiava vaig fer de paleta, de cambrer, d’oficinista. Quan vaig acabar el magisteri vaig treballar de mestre, després en la regidoria de cultura de l’ajuntament de Sabadell i posteriorment a la d’Educació. Amb el meu germà ens vam embolicar en crear la residència universitària de Can Feliu del Cantó. A mi M’agrada el tracte amb la gent i involucrar-me en projectes. Jo necessito tenir un projecte. La política m’ha permès engegar molts projectes, treballar amb gent, compartir valors, formar-me com a persona. M’agrada el compromís polític. Dins el meu poble de projectes n’hi ha tants !! tots són possibles, només cal compartir-los i engegar-los. Així, amb algun projecte entre mans em sento útil quan comença el dia. En aquest blog aniré explicant el projecte que en aquests moments em té connectat, el qual comparteixo amb un bon grup de persones del meu poble: Cerdanyola.